Davant l’enorme dificultat de produir vacunes per a tota la població mundial, ha ressorgit recentment el debat de les patents. La solució òbvia diu que si s’anul·la, ni que sigui temporalment, el sistema de les patents qualsevol podrà produir les vacunes i serà més viable que arribin a tothom. La situació real, tanmateix, és més complicada: la producció de vacunes o de qualsevol medicament és una indústria d’alta tecnologia, amb requeriments d’inversió elevats, tant pel que fa a equips industrials com a la necessitat de personal altament qualificat en aspectes tècnics, reguladors i de qualitat, fonamentals per protegir la seguretat de les persones vacunades. En el cas, a més, de vacunes com la de Pfizer, el requeriment de distribuir un producte a escala mundial a -80ºC eleva la complexitat logística de forma significativa. Per tant, les patents, tot i ser una barrera, no representen l’única dificultat per a la distribució generalitzada de les tant requerides vacunes. D’altra banda, tampoc es pot oblidar que crisis com la de l’Índia d’aquests dies són situacions que ens han d’interpel·lar moralment a tots, i en el llarg termini suposen un nou risc de sorgiment de noves soques del virus que tornin a provocar brots globals. El debat és, doncs, necessari, però no es pot simplificar. Cal remarcar també que les patents tenen un impacte molt positiu en el foment de la innovació acadèmica i de les petites empreses. Sense el sistema de patents, BioNtech o la Universitat d’Oxford haurien desaparegut en front del gegants Pfizer o AstraZeneca, que podrien copiar les seves innovacions sense cap impediment. En canvi, el sistema de patents permet que petits innovadors protegeixin les seves invencions i tinguin un cert poder de negociació davant les grans multinacionals, que, d’altra banda, són les úniques que tenen suficient múscul financer i industrial per accelerar processos tan complicats com el desenvolupament de qualsevol medicament. Per tant, hi ha arguments tant en contra com a favor de mantenir les patents, i això significa que la regulació és important per aconseguir accés als medicaments per a tothom, però cal evitar una gestió purament ideològica d’un tema tan complex que podria destruir el sistema d’innovació necessari de cara a futures emergències sanitàries.