L’arribada d’internet va revolucionar el món, però amb l’auge de la internet de les coses,(IoT, internet of things, en anglès), la connectivitat serà molt aviat gairebé absoluta. Es refereix als dispositius connectats entre si o a una xarxa, tant individualment com conjuntament. Aquests fan servir diverses tecnologies, com ara la 5G, la intel·ligència artificial (IA), el big data o la geolocalització, perquè les persones puguem prendre les millors decisions.

Les aplicacions d’aquestes tecnologies són nombroses i van des del monitoratge de cadenes de producció fins a sistemes de seguretat, alertes sanitàries, domòtica, per posar uns exemples, però també aplicades al món de la salut, l’agricultura o l’automoció.

Per conèixer més l’abast de la importància d’allò que estem parlant, només cal llegir l’article del Focus d’aquest mes, en què s’explica que es preveu que el total de dispositius connectats a la IoT arribi a la xifra de 30.900 milions d’unitats el 2025. Altres fonts parlen de 64 bilions de dispositius IoT arreu del planeta en la mateixa data.

El cert és que l’ecosistema de la internet de les coses avança, i Catalunya hi està ben posicionada. De fet, gaudeix de bon nivell pel que fa al desenvolupament IoT i també en allò que fa referència a la recerca, tant a l’Estat com a escala mundial. La part negativa és que la inversió en aquests dos conceptes no és l’apropiada en un àmbit tan rellevant per poder estar al capdavant de l’evolució i el progrés econòmic. Catalunya destaca a l’Estat espanyol en diversos àmbits, com ara el de la gestió del trànsit, la salut i l’automoció. Precisament, en el sector de les quatre rodes a ningú se li escapa que amb la fàbrica de Seat a casa nostra hi ha moltes possibilitats de seguir liderant la producció automobilística, però cal més inversió de l’administració en la transició cap al motor elèctric, més determinació en la IoT i menys burocràcia.