La veritat és que sap greu començar un article amb un títol tan poc engrescador, però francament no hi ha cap més manera de qualificar el resultat de l’European Innovation Scoreboard publicat la setmana passada: tant Espanya en general com Catalunya en particular reculen posicions en la classificació d’innovadors europeus. Evidentment el problema que tenim és estructural i no és fruit d’un o dos anys ni podem esperar que canviï a curt termini, però el fet és que regions com ara Madrid i el País Basc estan en millor posició que Catalunya en l’àmbit de regions europees innovadores. El factor principal, tant en l’àmbit estatal com català, és la falta d’inversions tant públiques com privades en recerca i desenvolupament, fet que és particularment greu donat que en indicadors com ara formació superior a Catalunya estem millor relativament que a la mitjana d’Espanya o d’Europa: és a dir, que formem els joves i després no els donem eines per treballar en projectes innovadors en benefici de l’economia del país. Per altra banda, la falta de suport a les noves companyies emprenedores és un mal endèmic tant a Espanya com a Catalunya, però especialment greu en el nostre cas: com a exemple, l’any 2020 el pressupost total de suport a les noves empreses tecnològiques va ser de 2 milions d’euros, amb un màxim de 74.000 euros per companyia: és poc menys que impossible iniciar un negoci innovador amb aquestes condicions, en particular quan els projectes competidors dels països veïns reben suports molt més decidits de les seves administracions. En conseqüència, estem formant els joves directament per emigrar a l’estranger. En aquest estat de les coses, tal com ja hem comentat en ocasions anteriors, invertir centenars de milions d’euros a ampliar l’aeroport de Barcelona només és fomentar la mateixa economia de serveis de baix nivell, a costa de la precarització creixent i massiva de la nostra societat. Una aposta poc interessant. En canvi l’impacte d’aquesta mateixa inversió en projectes de recerca liderats per empreses de tota mida (des de les grans fins a les pimes tecnològiques) tindria un impacte exponencial en l’economia catalana dels propers anys. Més enllà d’aparadors atractius com el Mobile, no podem competir sense una estratègia d’innovació de país.