Durant l’última dècada, Els Amics de les Arts ha estat un grup íntimament lligat al Festival de Cap Roig i, més concretament, a la seva actual direcció: el llavors quartet hi va actuar per primera vegada el 2012, el primer any que el festival estava organitzat per Clipper’s, i aquell concert –amb La Iaia com a teloners– va ser un bon símptoma de la voluntat del nou director de Cap Roig, Juli Guiu, d’apostar pel nou pop-rock en català i atreure així un públic més jove al festival. Els Amics van tornar a Cap Roig el 2014 i també el 2015, quan hi van celebrar el seu desè aniversari com a grup acompanyats per la Vicens Martín Dream Big Band, en un concert del qual va quedar com a testimoni el CD+DVD 10 anys. Van repetir escenari el 2017 per presentar Un estrany poder i, diumenge passat, van reincidir-hi dins la gira d’El senyal que esperaves, ja com a trio, però un trio ampliat amb la secció rítmica habitual –Pol Cruells (baix) i Ramon Aragall (bateria)– i una nova secció de vents, amb la trompeta de Gisela Alegret i el trombó de Maria Astallé, que aporten també veus i dinamisme al conjunt. “Per a nosaltres, el de Cap Roig sempre és un concert especial, únic”, van dir, així que van decidir el caràcter excepcional de la nit recuperant per a aquest concert la ballarina Idu Massa i la violoncel·lista Maria de Palol, que els havien acompanyat durant la gira acústica de l’any passat, Els dies més dolços. Tot i que rarament eren tots alhora a l’escenari –el ball eteri de Massa es va reservar per a alguns temes com ara El senyal que esperaves (ella ja apareixia en el videoclip d’aquesta cançó), Louisiana o els camps de cotó, Reykjavík i, ja en els bisos, Et vaig dir, un altre tema de l’últim disc–, al final eren nou a sobre de l’escenari i, amb Maria de Palol notòriament embarassada, gairebé deu.

El concert es va obrir poc després de les 10 de la nit igual que comença el disc El senyal que esperaves, amb No vam saber tornar i el tema que li dona títol. En total, van sonar set temes del nou disc, entre ells la potent Kokoschka fent un tàndem infal·lible amb El meu cos: cançons que conviden a ballar, encara que sigui sense moure’s gaire del lloc, per prevenció, com si fos “el ball del rajol”. També hi va tenir una important presència el disc anterior, Un estrany poder (2017), del qual van sonar quatre peces, incloses Les coses i El seu gran hit, on ara es mostren paritaris i canvien “Heu vingut a robar-nos les dones” per “homes”, com en la versió familiar eren “pomes”. Per completar un repertori de 18 cançons en gairebé una hora i tres quarts de concert, van recórrer a clàssics de la casa com ara Monsieur Cousteau, l’esmentada Louisiana... –dedicada als bombers i a tota la gent que lluita contra els incendis, “un problema molt gran del nostre petit país”–, Ja no ens passa i, com a bisos, 4-3-3 i una reformada Jean-Luc, amb Gisela Alegret i Joan Enric Barceló fent una divertida introducció en què la nit de gresca que narra la cançó trasllada el seu escenari a Cap Roig. També en la recta final va sonar No sé com t’ho fas, recent últim single del grup, per completar una altra gran nit a Cap Roig, amb la banda sonant compacta i nítida, capaç d’emocionar i divertir a parts iguals –brillant, la cançó aparentment improvisada sobre en Guillem, el noi de la parada de marxandatge–, en un espectacle únic.