La covid està impulsant transformacions disruptives en àmbits com la salut, la digitalització, la conscienciació sobre la sostenibilitat i l’acceleració dels processos d’innovació, entre d’altres. En aquest article em referiré a una transformació de què es parla menys: la relacionada amb l’economia social i la necessitat de fomentar la unió.

L’economia social és la part de l’economia que persegueix l’interès col·lectiu dels seus integrants o l’interès general o tots dos. És una economia diferent del sector privat, amb ànim de lucre per als seus accionistes (primer sector), i del sector públic (segon sector). Per això, s’anomena també tercer sector. D’acord amb dades de l’Observatori de l’Economia Social (2018), a Catalunya l’economia social agrupa 9.485 organitzacions (cooperatives, societats anònimes laborals, centres especials de treball, associacions, fundacions, mutualitats de previsió social, confraries de pescadors...) en què treballen 183.978 persones, té 2 milions de socis cooperativistes i un volum que representa al voltant del 2,2% del PIB.

Sens dubte, la covid està impulsant un major interès pels aspectes socials. Com a mostra podem recordar que estan augmentant amb força el nombre de persones que prenen decisions de consum o d’inversió tenint en compte la política de les empreses en temes socials i mediambientals. Diversos estudis posen de manifest que el pes de l’economia social hauria de ser molt més elevat, ja que s’estima que entre un 30 i un 70%, segons l’estudi, dels consumidors voldrien ser clients d’empreses de l’economia social. Per tant, estem al davant d’una gran oportunitat que convé aprofitar, però cal resoldre les limitacions que la frenen. Em refereixo a aspectes com la dimensió reduïda o l’insuficient múscul financer. Una manera de superar aquestes limitacions és a través dels acords de col·laboració entre organitzacions de l’economia social. Una bona pràctica en aquest sentit és la recent creada Xarxa d’Equipaments Socials Més, iniciativa sorgida de diverses cooperatives, fundacions i mútues. El seu objectiu és proveir de nous equipaments aquestes entitats que actuen en el sector d’atenció a les persones. Els principals avantatges de la iniciativa són reduir la necessitat de finançament i el risc dels membres de la Xarxa. És un exemple de com l’economia social pot avançar en el món postcovid. El que importa és seguir pel camí de la cooperació i la integració per no quedar-se enrere en un món que cada cop va més ràpid. Com deia Winston Churchill: “Si anem junts no hi ha res impossible. Si anem dividits tot fallarà.”