No només no ha aconseguit esdevenir un espai on conflueixin, a l’exterior, els diferents partits i entitats independentistes sinó que, per no perdre el costum, el Consell per la República ha estat una font contínua de disputes entre JxCat, ERC i la CUP. Per filar més prim, entre Junts, per una banda, i Esquerra i una bona part de la CUP, per l’altra. El partit de Carles Puigdemont no ha aconseguit seduir els seus contrincants polítics i els intents per reformular aquest òrgan, expressats sobretot des de les altres formacions, mai han reeixit. Tres anys després de la presentació en societat del Consell per la República, els arguments de Junts per confiar l’estratègia independentista en aquest òrgan no han estat prou sòlids per convèncer ERC i la CUP. Avui, segueixen desmarcades com a organitzacions i, pel que sembla, més convençudes que mai.

Fonts d’aquests dos partits consultades per aquest diari coincideixen a lamentar “la manca de voluntat de Junts per fer que prosperés una proposta per modificar el sistema de governança del Consell”, i ho atribueixen al fet que aquest partit “no vol renunciar de cap de les maneres al lideratge de Carles Puigdemont”. Les dues formacions admeten que Puigdemont és, ara per ara, el gran referent internacional de l’independentisme, a més de ser el president que va encapçalar l’1-O, però el fet de compartir el lideratge d’aquest organisme establert a Bèlgica i el de JxCat no contribueix, segons les mateixes fonts, a confiar en la independència i la pluralitat del Consell. Hi veuen un ús “partidista”.

La voluntat del Consell per la República de pilotar l’estratègia independentista tampoc no agrada a les files d’Esquerra, sobretot en un moment en què hi ha serioses divergències sobre quina és la via que més convé per arribar a bon port. Les posicions de les diferents forces independentistes respecte a la taula de diàleg en són un bon exemple. ERC sap, a més, que si optés per integrar-se al Consell els seus líders tindrien moltes possibilitats de quedar a l’ombra del president a l’exili. Així doncs, les diferències entre els partits independentistes creixen a la mateixa velocitat que el nombre de ciutadans inscrits en aquest òrgan. El futur paper del Consell per la República va ser un dels temes que van fer encallar la negociació entre ERC i Junts després de les eleccions del 14-F, i fins i tot va estar a punt de fer saltar pels aires tant l’acord de govern com la investidura del president Pere Aragonès. ERC i la CUP es van mostrar més partidaris de fundar un nou espai “transversal i neutral”, però Junts no vol ni sentir a parlar de refundació.

L’encaix a l’exterior de les diferents formacions independentistes és part dels deures que resten pendents. Res fa pensar que la qüestió es desencallarà aviat, ni tan sols abans no expiri la legislatura. Malgrat les diferències al voltant del Consell, tant ERC com la CUP han donat via lliure als seus militants per concórrer a les eleccions que ara es duen a terme per triar l’Assemblea de Representants, però els càrrecs electes que s’hi presenten es poden comptar amb els dits d’una mà. Des del Consell per la República confien que “la bona feina dels propers mesos farà canviar d’opinió els dos partits”.