El capital privat (private equity) és una via de finançament temporal per a empreses, normalment no cotitzades, que necessiten créixer, sanejar els seus comptes o donar liquiditat a accionistes que volen vendre les seves accions. Són fons aportats sovint per inversors amb patrimonis elevats que inverteixen en empreses durant uns pocs anys i que esperen obtenir una plusvàlua important.

Entre els fons més importants a escala mundial hi ha The Carlyle Group (fons nord-americà que ha invertit en empreses com ara Codorniu), The Blackstone Group, KKR i CVC Capital Partners. A Catalunya, els més coneguts són Black Toro, Abac Capital, Meridia, Ysios i Nauta Capital. El 2020, segons Ascri a l’Estat espanyol es varen fer 838 operacions d’inversió amb un total de 6.257 milions d’euros, que es concentren essencialment a Madrid i Barcelona.

Entre els avantatges del capital privat, podem destacar que permet créixer sense augmentar el deute. Molts estudis mostren que les empreses finançades amb capital privat creixen més i generen més ocupació i beneficis. També augmenta la transparència i es promou una gestió més professionalitzada de les empreses. Pot ser una font de contactes, de credibilitat i d’experiència que poden ser de molta utilitat. Hi ha casos en què els accionistes d’una empresa volen sortir, i els directius volen controlar l’empresa però no tenen recursos suficients. Aleshores, ho poden fer per mitjà d’un fons de capital privat. Com diu David Rubenstein, president de Carlyle Group: “El capital privat fa que les empreses siguin més eficients, ajudant-les a créixer i ser més rendibles. Això significa que els inversors, com els fons de pensions, se’n beneficien, cosa que contribueix a la riquesa econòmica de la societat.”

Però el capital privat també té inconvenients. Per exemple, el fons de capital privat acostuma a carregar una comissió de gestió del voltant del 2% anual del capital invertit. I hi ha circumstàncies que ho poden fer menys interessant, sobretot en el cas d’empreses familiars, ja que es requereix compartir el poder i subministrar molta informació que sovint pot ser confidencial. I les decisions estratègiques s’han de consensuar amb el fons de capital privat, que no té la visió a llarg termini que predomina a les empreses familiars. Aquesta visió orientada a aconseguir beneficis a curt termini fa que algunes persones no en tinguin una opinió favorable, com ara el premi Nobel Paul Krugman, que amb ironia va dir: “No totes les persones del món del private equity són dolentes. Només algunes.”

En definitiva, per avaluar si el capital privat pot ser una bona opció de finançament, cal veure quin és el perfil, la situació i les perspectives de l’empresa i dels seus accionistes. També cal considerar quin és el perfil dels inversors del fons i quines són les condicions concretes que es proposen. En funció de tots aquests elements, es pot avaluar la conveniència o no d’utilitzar el capital privat.