En podríem citar menys de 13 o més, per no cridar el mal temps, però s’ha de dir que, contra el que pensen alguns, la inversió no es mourà per la bona o mala sort, sinó per un conjunt de forces econòmiques i polítiques que, si confluïssin globalment en positiu, farien un bon any i, al contrari, si empitjoressin, seria un any per oblidar des del punt de vista de l’estalvi. Comentem les 13 que ens semblen més rellevants per al proper any.

1) Continuarem en pandèmia? El darrer mes del 2021 pot determinar si la sisena onada arrela i fa tancar part de l’economia europea o bé la superem. A finals d’any també sabrem si la variant òmicron és tan perillosa com varen interpretar els mercats en rebre l’informe sud-africà. Un any més l’evolució de la pandèmia i de la vacunació serà sens dubte l’element més rellevant a seguir pels inversors.

2) Inflació temporal o estructural? Massa veus i massa ràpid varen menysprear els primers avisos de la inflació que es derivaria (o no) del retorn a l’activitat econòmica normal postpandèmia. Havíem oblidat què és i com actua el creixement de preus? Encara no sabem quina part és conjuntural i quina és estructural, però no manquen raons per estar preocupats i alerta. La inflació, com la covid, és altament contagiosa i negativa per a l’economia i la inversió.

3) L’economia espanyola i, lògicament, la catalana s’endarrereixen? Així ho sembla si fem cas de les rebaixes de les previsions de la UE i de l’OCDE del creixement espanyol. Els governs peninsulars, impassibles i a la seva, com si no hi fossin per redreçar les coses.

4) Les tensions polítiques i un possible cigne negre? Sabem que la inversió requereix estabilitat i la incertesa la provoquen, sobretot, les tensions polítiques i geoestratègiques a diverses parts del món. Podria saltar un cigne negre o un fet més previsible que generi tensió suficient per anar-se’n tot en orris. Vigilem.

5) Els fons europeus i els deures del govern espanyol. No cal repetir, arribats a aquest punt, que Espanya i Catalunya tenen (2021) i seguiran tenint (2022, 2023) una alta dependència dels fons europeus per assegurar la recuperació. I aquests fons europeus arribaran a partir de l’any que ve, si es fan les reformes demanades per Europa i si s’utilitzen convenientment. Les primeres dades i les baralles en el govern espanyol i en el català no ho asseguren.

6) Bombolles de sobreendeutament i de dèficit públic. Ja en portàvem una bona motxilla abans de la crisi de la covid i ara s’han fet immenses. Sabrem reduir-les a partir de l’any que ve? O ens petaran i, de pas, també l’economia?

7) Millorar o empitjorar la reforma de les pensions. Hauríem de començar algun dia per acceptar la necessitat d’una reforma en profunditat. El 2022 ho hauríem de confirmar perquè el sistema no aguantarà sense una dosi de valentia que no es veu enlloc pel problema número 1 del país.

8) Encertar les tendències de futur. Ara ja entrem en temes que estan més en mans dels inversors. Com encertar els sectors i tendències que han de créixer i guanyar diners en els propers anys. Sabrem entendre els canvis que ha accelerat la crisi? Sabrem sortir d’activitats destinades a extingir-se?

9) Les tecnològiques mantindran el seu domini? Les grans empreses tecnològiques han aconseguit una part majoritària de les plusvàlues borsàries dels darrers 10 anys. Els resultats s’han dividit entre uns guanys formidables quan hi havia tecnològiques consolidades a les carteres, i modestos quan les bigtech no formaven part de les carteres. Continuarà així?

10) Finances sostenibles i ESG. Tot indica que cal introduir ESG a les carteres d’inversió i de forma decidida. El problema és el greenwashing o el risc que el verd no sigui verd.

11) Inversió sense risc. Si encara no ho hem fet, cal superar la idea que és possible la inversió sense risc amb els tipus d’interès actuals i pitjor, amb inflació. Centenars de milers de milions d’euros d’estalvi de les famílies en comptes corrents i en renda fixa estan perdent poder adquisitiu a dojo en aquests moments. Si això és inversió “sense risc”...

12) Els impostos. Una temptació ara apreciadíssima per les administracions públiques per combatre el dèficit públic és crear i apujar impostos. Poca confiança en allò que és realment important: l’augment de la recaptació que es genera quan creix l’activitat i que, a més, no fa mal a la recuperació, condició per veure alces borsàries.

13) Trading i criptomonedes. Han estat fins ara un món paral·lel on l’especulació ha substituït molta inversió, que ha quedat arraconada. No només és flor d’un dia, sinó que ha generat un greu problema de ludopatia entre els joves. Els governs miren a un altre cantó.