Som dones migrants que treballem al Líban com a empleades domèstiques i que en el temps lliure ajudem les companyes migrants del gremi en tot el que podem. Menjar, diners, medicina… La majoria passen grans dificultats per la triple crisi: l’econòmica, la pandèmia i l’explosió al port. Lluitem contra el sistema Kafala, que manté aquestes treballadores aquí, i ho fem de part de les que no poden sortir de casa.

Les que viuen a la mateixa llar de l’ocupador estan més exposades als abusos. N’hi ha que no les alimenten bé, no les deixen descansar, o no els paguen el salari, cosa que pot passar durant mesos o anys. I no hi ha resolució possible, només et pots esperar que tinguin diners per pagar-te’ls. Això, en part, passa per la crisi libanesa, que fa que els ocupadors estiguin empobrits.

Moltes, però les ambaixades i les ONG han posat fi a les campanyes d’evacuació de treballadores que van llançar a l’inici de la crisi. Moltes han pogut marxar, però moltes han quedat enrere i ja ningú les ajuda. Has de pagar-te tu mateixa el vol, que és molt car. Moltes, encara que vulguin tornar al seu país d’origen, han de quedar-se aquí a patir la vida que tenen al Líban, que és molt dura.