El dia que l’electricitat feia miques tots els registres de preu històrics a Europa, governs i ciutadans es van llevar ahir amb una de les amenaces del Kremlin més temudes: la de la interrupció del subministrament de gas, que suposa un 40% de les compres de gas a la UE.

La d’ahir va ser una jornada intensa en un altre dels fronts del conflicte a Europa, l’energètic, perquè a l’agenda hi havia la presentació de la Comissió Europea (CE) d’un conjunt de mesures amb què es pretén accelerar la desconnexió energètica de Rússia i, alhora, intentar aturar l’especulació en els preus.

Si bé fins ara la CE havia estat reticent a intervenir en els mercats energètics, ahir va avançar els eixos d’una redefinició. D’una banda, Brussel·les es va obrir a revisar el sistema de subhastes del mercat elèctric de la UE, pel qual la tecnologia que genera l’energia més cara fixa el preu de tot el mercat. Així, el preu del gas sotmès a fortes tensions per la guerra ha incrementat els moviments especulatius els últims dies, condicionant l’electricitat. La CE va assegurar ahir que abordarà les pròximes setmanes com posar el fre de mà a l’escalada. “Estudiarem totes les opcions possibles de mesures d’emergència, com ara límits de preus temporals”, va dir.

El disseny del mercat provoca que les companyies elèctriques obtinguin el que es coneix com a “beneficis caiguts del cel”, obtinguts de generar electricitat de fonts renovables o la hidràulica –menys cares– al preu del gas caríssim. El sistema, que ha estat un blanc constant de crítiques, vol revertir-lo ara la CE: “Els estats poden considerar implantar impostos temporals sobre els beneficis caiguts del cel”. Això sí, “sempre que no siguin retroactius i permetin a les empreses cobrir costos i protegir el mercat a llarg termini”, va precisar. Per mirar de frenar els preus prohibitius, la CE també es va mostrar disposada a “limitar temporalment” el contagi automàtic del preu del gas al de la llum. La proposta definitiva no la farà fins al mes vinent, després d’haver tingut un informe de l’agència de reguladors i d’escoltar les parts.

Brussel·les també pretén que les importacions de gas rus es redueixin un 66% abans d’un any, i tallar la connexió de petroli, gas i carbó russos el 2030, avançant de passada en la transició cap a energies menys contaminants. La diversificació de proveïdors de gas liquat és una de les eines, però també substituir-lo per més renovables i convertir els pagesos en productors de biometà. “És difícil, molt difícil, però és possible”, va dir el vicepresident de la CE, Frans Timmermans.

Amb les primeres llums del dia, el viceprimer ministre rus, Aleksandr Novak, havia remarcat que “amb les acusacions infundades contra Rússia respecte a la crisi energètica i la prohibició del Nord Stream 2, tenim tot el dret a prendre represàlies i a imposar un embargament sobre el gas bombardejat a través del Nord Stream 1”.

El gasoducte envia uns 60.000 milions de metres cúbics de gas cada any, sobre un consum europeu de gas de 155.000 milions. Tot i no esmentar directament Gazprom, la CE va remarcar que “desenvolupa un comportament empresarial inusual, ja que el nivell mitjà de reserves dels magatzems que opera és d’un 16%, mentre que a la resta és d’un 44%”.