A finals dels anys cin­quanta, es va comer­ci­a­lit­zar a Europa la tali­do­mida, un medi­ca­ment sedant indi­cat per a les nàusees en dones emba­ras­sa­des. Poc temps després, es van detec­tar gai­rebé 2.000 avor­ta­ments i entre 10.000 i 20.000 nadons nas­cuts amb defor­mi­tats greus: falta d’extre­mi­tats, ceguesa, sor­desa, entre d’altres. Als Estats Units a penes es comp­ta­bi­lit­zen dis­set vícti­mes: la res­pon­sa­ble de l’FDA de la revisió del medi­ca­ment, la doc­tora Fran­ces Olham Kel­sey, en va dene­gar fins a sis vega­des l’apro­vació per con­si­de­rar que no hi havia prou dades de segu­re­tat en ani­mals. A par­tir d’aquesta tragèdia, i con­si­de­rant també la cru­el­tat dels expe­ri­ments amb humans que es van por­tar a terme durant la Segona Guerra Mun­dial, la nor­ma­tiva d’expe­ri­men­tació amb fàrmacs en humans (els cone­guts assaigs clínics) es va endu­rir sig­ni­fi­ca­ti­va­ment. Actu­al­ment, les agències de medi­ca­ments de tots els països del món, començant per l’FDA i l’EMA, exi­gei­xen tests de toxi­ci­tat en dues espècies ani­mals relle­vants abans de poder admi­nis­trar un fàrmac a humans. A banda dels tests en humans, també hi ha pro­to­cols ètics defi­nits per a l’expe­ri­men­tació amb ani­mals, que inclo­uen con­cep­tes com el res­pecte a la dig­ni­tat dels ani­mals, la con­si­de­ració de fer ser­vir mètodes alter­na­tius quan sigui pos­si­ble, la pro­por­ci­o­na­li­tat del sofri­ment cau­sat amb el bene­fici espe­rat per a la salut humana i la con­si­de­ració de reduir el nom­bre d’ani­mals en la mesura del pos­si­ble. A tot el món hi ha incomp­ta­bles grups de recerca mirant de tro­bar mètodes alter­na­tius a l’expe­ri­men­tació amb ani­mals, però avui en dia no hi ha cap bon mètode per pre­dir la toxi­ci­tat d’un fàrmac poten­cial sense uti­lit­zar ani­mals. L’ade­quació dels pro­to­cols ètics, en par­ti­cu­lar als prin­ci­pis de res­pecte i pro­por­ci­o­na­li­tat l’ha de deter­mi­nar un comitè ètic desig­nat per a cada expe­ri­ment que un grup de recerca, públic o pri­vat, vul­gui desen­vo­lu­par. Donat aquest entorn, és com­pli­cat avançar en la recerca de solu­ci­ons a mol­tes malal­ties sense assu­mir un cert cost d’estu­dis en ani­mals que, evi­dent­ment, ha de ser el mínim ine­vi­ta­ble. L’alter­na­tiva és aban­do­nar la recerca far­macèutica i cedir-la a països amb menys con­si­de­ra­ci­ons ètiques, fet que ens podria dei­xar aïllats estratègica­ment en cri­sis sanitàries futu­res com la que aca­bem de patir.