A finals dels anys cinquanta, es va comercialitzar a Europa la talidomida, un medicament sedant indicat per a les nàusees en dones embarassades. Poc temps després, es van detectar gairebé 2.000 avortaments i entre 10.000 i 20.000 nadons nascuts amb deformitats greus: falta d’extremitats, ceguesa, sordesa, entre d’altres. Als Estats Units a penes es comptabilitzen disset víctimes: la responsable de l’FDA de la revisió del medicament, la doctora Frances Olham Kelsey, en va denegar fins a sis vegades l’aprovació per considerar que no hi havia prou dades de seguretat en animals. A partir d’aquesta tragèdia, i considerant també la crueltat dels experiments amb humans que es van portar a terme durant la Segona Guerra Mundial, la normativa d’experimentació amb fàrmacs en humans (els coneguts assaigs clínics) es va endurir significativament. Actualment, les agències de medicaments de tots els països del món, començant per l’FDA i l’EMA, exigeixen tests de toxicitat en dues espècies animals rellevants abans de poder administrar un fàrmac a humans. A banda dels tests en humans, també hi ha protocols ètics definits per a l’experimentació amb animals, que inclouen conceptes com el respecte a la dignitat dels animals, la consideració de fer servir mètodes alternatius quan sigui possible, la proporcionalitat del sofriment causat amb el benefici esperat per a la salut humana i la consideració de reduir el nombre d’animals en la mesura del possible. A tot el món hi ha incomptables grups de recerca mirant de trobar mètodes alternatius a l’experimentació amb animals, però avui en dia no hi ha cap bon mètode per predir la toxicitat d’un fàrmac potencial sense utilitzar animals. L’adequació dels protocols ètics, en particular als principis de respecte i proporcionalitat l’ha de determinar un comitè ètic designat per a cada experiment que un grup de recerca, públic o privat, vulgui desenvolupar. Donat aquest entorn, és complicat avançar en la recerca de solucions a moltes malalties sense assumir un cert cost d’estudis en animals que, evidentment, ha de ser el mínim inevitable. L’alternativa és abandonar la recerca farmacèutica i cedir-la a països amb menys consideracions ètiques, fet que ens podria deixar aïllats estratègicament en crisis sanitàries futures com la que acabem de patir.