Una start-up és una empresa de creació recent que es caracteritza per ser un experiment basat en la innovació i el potencial de creixement. Per tant, no tota empresa de nova creació és una start-up. Per exemple, una botiga que acaba d’obrir no és una start-up, llevat que tingui un fort component d’innovació i la possibilitat de fer escalar el negoci a través de la diversificació geogràfica i l’automatització dels processos. Avui dia cal promoure les start-ups, ja que si tenen èxit generen molta ocupació i riquesa.

Molts estudis, com ara el Start-up Genome, coincideixen que el 90% de les start-ups fracassen, i que en la majoria dels casos no es poden recuperar ni els diners ni el temps invertits pels seus promotors i inversors. Tanmateix, hi ha casos en què el tancament de la start-up no és un fracàs total, ja que poden contribuir a ajudar altres empreses que aprofiten la innovació generada. A més, l’alt percentatge de fracàs s’ha d’entendre com un fet normal, tenint en compte que una start-up és, per definició, un experiment.

Dels estudis fets concloem algunes de les causes principals del fracàs. La més important de totes és la falta d’adequació del producte al mercat, que fa que la demanda sigui insuficient (42% dels fracassos, segons CB Insights). De vegades, el producte arriba massa aviat, quan el mercat no està preparat per rebre’l. I en altres casos, el producte arriba massa tard o no està protegit i els competidors el copien. Altres problemes són de tipus financer (29% dels fracassos): finançament insuficient o dificultat per monetitzar la idea de negoci. Això passa, per exemple, amb start-ups que generen molt trànsit al seu web, però que no acaben d’aconseguir suficients vendes rendibles. En molts casos, els costos excessius fan que com més venguin, més perdin. Un altre problema té a veure amb l’emprenedor i l’equip (23% dels fracassos). Hi ha més probabilitat d’èxit quan els promotors són diverses persones que hi posen el temps suficient i que s’avenen bé. Ser amics no és suficient, ja que cal que cada persona sigui útil per al projecte i també cal disposar d’un pacte de socis que reguli la relació entre ells per evitar conflictes. Sovint es diu que perquè una empresa tingui èxit es necessita un somniador, un venedor i un financer. També va millor si els promotors tenen experiència prèvia. Per això, els emprenedors amb èxit solen tenir més de 30 anys, tot i que hi ha excepcions.

Si no tenim por del fracàs i aconseguim evitar problemes com els esmentats, les start-up poden tenir èxit. Com deia Steve Jobs: “Si tens por de fracassar, no arribaràs gaire lluny.” Recordem que les grans empreses que coneixem van començar sent molt petites. I si fracassem amb l’start-up que hem creat, no oblidem que les lliçons apreses ens acosten al dia en què en crearem una que tindrà èxit.