En funció de l’estat d’ànim col·lectiu

Durant aquests dos anys de pandèmia, la cul­tura ha estat un dels grans suports morals d’una soci­e­tat que neces­si­tava al·lici­ents per superar el gran trauma col·lec­tiu d’una malal­tia amb milers de vícti­mes i can­vis pro­funds en les nos­tres pers­pec­ti­ves vitals. En ple con­fi­na­ment, amb tot­hom tan­cat a casa seva davant de les pan­ta­lles, les pla­ta­for­mes audi­o­vi­su­als i musi­cals es van con­so­li­dar com les grans tri­om­fa­do­res del nou ordre cul­tu­ral mun­dial, en un moment en què els cine­mes, els museus, els tea­tres, els audi­to­ris i les sales de con­certs van haver de tan­car. D’aquell pri­mer gran impacte, en va sor­tir reforçat el lli­bre, sobre­tot el de sem­pre, el de paper, bon com­pany en temps de reco­lli­ment.

Després del con­fi­na­ment estricte, va venir la pro­gres­siva reo­ber­tura dels espais cul­tu­rals públics i pri­vats, amb diferències subs­tan­ci­als –els últims de la fila han estat els locals de música en directe, perquè també són oci noc­turn, el sec­tor més tocat– i l’efecte de les ona­des víriques pel que fa a can­vis de nor­ma­ti­ves i de per­cen­tat­ges d’afo­ra­ment: ara 50%, ara 70%, ara 100% i tor­nem on érem (espe­rem que ja no).

En aquests moments, amb la situ­ació més o menys nor­ma­lit­zada pel que fa a la pandèmia, arri­ben mis­sat­ges apa­rent­ment con­tra­dic­to­ris: sem­bla­ria, per exem­ple, que en l’escena tea­tral bar­ce­lo­nina la incer­tesa a mitjà ter­mini ha pro­vo­cat una reducció de la venda d’anti­ci­pada d’entra­des i, per tant, un incre­ment de les com­pres a taqui­lla a última hora. En canvi, Xavi Pas­cual, direc­tor de diver­sos fes­ti­vals musi­cals com ara el gironí Stre­nes, que s’obre a final de mes, apunta que la venda anti­ci­pada con­ti­nua forta, sobre­tot quan el públic té la sen­sació que poden exhau­rir-se les loca­li­tats, però amb un matís impor­tant: “Ara, tot depèn molt de l’estat d’ànim de la gent. Des que es va anun­ciar al desem­bre la sisena onada fins la pri­mera set­mana de febrer, no es venien entra­des, però quan es va començar a dir que la pandèmia anava de baixa, la venda anti­ci­pada es va reac­ti­var com mai abans. Però, ara, l’estat d’ànim de la gent torna a ser dolent per la guerra i no està per com­prar entra­des, perquè té el cap en un altre lloc.”