Hi haurà un dia en què el coronavirus es podrà explicar en passat i serà aleshores, com succeeix en qualsevol relat, que es tindrà una perspectiva afinada de quins van ser els dies clau. Algunes jornades, com la del 13 de març del 2020, constaran amb absoluta certesa entre les dates que van marcar per sempre la vida de la ciutadania. Aquell divendres 13 de març, avui fa dos anys, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, decretava l’estat d’alarma i l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, anunciava el confinament de tot un país, tret dels treballadors essencials.

Només havien transcorregut disset dies des de la detecció del primer cas a Catalunya –el 25 de febrer–, i una setmana de la primera víctima mortal. De la sensació que la covid era un problema que quedava ben lluny es va passar, a una velocitat de vertigen, al convenciment que tothom feia front a un enemic inesperat i desconegut, de conseqüències devastadores. La situació de confinament va fer aflorar entre la població molta incertesa i angúnia, malgrat que ara fa dos anys era impossible calcular l’abast d’una crisi que a Catalunya s’ha cobrat prop de 26.800 vides, amb uns 2,4 milions de persones contagiades. Una pandèmia d’abast mundial que ha marcat un abans i un després en tots els sectors i que ha obligat a accelerar alguns canvis que ja figuraven en les agendes públiques i privades però amb vista al futur. I que ha obligat tots els ciutadans, grans i petits, a fer vida darrere d’una mascareta i enmig de fortes restriccions. El món també ha après, en aquests dos anys, que la investigació avança a passos agegantats quan s’hi destinen recursos. I quins són els avantatges i els inconvenients del teletreball.

En les pàgines següents, s’intentarà radiografiar com ha afectat el coronavirus alguns dels principals sectors, que han hagut d’introduir canvis importants per adaptar-se a la nova situació. Sis onades han donat molt de si.