Exministre i exsenador socialista per Essonne, Jean-Luc Mélenchon es llança a la cursa presidencial després que el 2012 i el 2017, amb l’11% i el 19% dels vots, respectivament, hagués quedat en quarta posició. Ara hi torna, però sota una nova bandera, la Unió Popular, que pretén ser més àmplia que la França Insubmisa. Fill de pieds-noirs (francesos d’Algèria) i net de murcià, va deixar el Marroc amb 11 anys, després del divorci dels seus pares, i es va instal·lar a França amb la mare i la seva germana, primer a Normandia i després a Lons-le-Saunier, a la Jura, on amb 17 anys l’enganxa el Maig del 68. Mentre estudia filosofia a la universitat, entra a militar al Sindicat d’Estudiants de França (Unef) i més endavant s’enrola a l’Organització Comunista Internacional, partit trotskista.

S’inicia a la vida laboral com a professor en un institut i com a periodista, però la vocació política s’acaba imposant. El 1975 trenca amb els trotskistes per unir-se dos anys més tard al Partit Socialista. El 1986 és elegit senador per Essonne, però no és fins al 2000 que fa el gran salt a la política nacional en ser nomenat ministre sota el govern de Lionel Jospin. El 2005 trenca amb els socialistes en votar no en el referèndum sobre el tractat constitucional europeu. I tres anys més tard funda el Front d’Esquerra, amb el qual es presenta a les presidencials del 2012 i queda en quarta posició. Resultat que repetirà el 2017, aquesta vegada com a candidat de la França Insubmisa. Divorciat i amb una filla que l’ha fet avi, es presenta per tercer cop a una elecció presidencial amb l’esperança d’agrupar el vot de l’esquerra sota la Unió Popular. Probablement aquesta sigui l’última oportunitat d’aspirar a l’Elisi d’aquest candidat rebel, que pateix d’un problema d’oïda des del naixement.