Sí, ja s’ha vist en els sondejos, i és un reflex habitual de protecció dels electors. Ha beneficiat molt Macron, que ha pujat del 25% al 30%, fet que li permet situar-se per sobre i no acceptar debats. Ara, això tampoc no canviarà els resultats perquè, de tota manera, hauria guanyat. Sumant les intencions de vot de Marine Le Pen i Zemmour, giren a l’entorn del 30%. Fa cinc anys, Le Pen se situava en un 27%. No hi ha gaire diferència.

És una cosa que ha anat a la baixa. Perquè havien començat com bojos amb la immigració i el gran reemplaçament de Zemmour. La campanya s’ha desplaçat cap al poder adquisitiu. Per una vegada, es tracta d’una qüestió que afecta els individus. El tema de la immigració és una il·lusió, no afecta la vida quotidiana. En canvi, quan es toca el preu del gas, de la gasolina o de la mateixa barra de pa, comença a sorgir la inquietud.

El percentatge d’atur o de gent sense estudis és molt alt tant al nord-est com al sud-est. Es comprova des de Perpinyà cap als departaments de l’Aude i l’Erau, la zona més pobra del país i on Le Pen té molt bons resultats. Al nord de Montpeller, l’atur mitjà és del 16%. La paradoxa és que a les seves ciutats, Besiers i Seta, els problemes socials són encara més importants i, en canvi, es vota menys el Rassemblement National que a les zones rurals. Per tant, la pobresa tampoc és l’única explicació.

Sí i no… Em va interessar saber on es trobaven, i no va ser fàcil. El diari Le Parisien va comptabilitzar les intencions a internet d’assistir a la primera jornada de mobilitzacions el novembre del 2018. Ho vaig ordenar per departaments, i en vaig extreure un mapa anomenat La diagonal del buit. És a dir, tot un territori francès amb poca població. Comença a les Ardenes, continua a la Xampanya, i baixa cap al centre fins al Cantal. Abans arribava als Pirineus. És una zona amb menys metges, menys serveis públics, amb demografia a la baixa. I, políticament, molt variada. No coincideix amb el vot de Le Pen. A la Xampanya-Ardenes, sí. Però al Cantal, hi guanya la dreta clàssica. Al Tarn i Garona, més aviat l’esquerra radical. Es tracta d’un malestar transversal. I, d’altra banda, cap partit polític se l’ha fet seu.

Per a mi, no es vota en funció de les característiques personals, de l’edat, de la professió. Això serveix per als que fan enquestes. La gent vota en funció de la manera com es projecta cap al futur. I hi ha regions on la gent no veu el seu futur. En pobles de menys de 2.500 habitants, hi ha un 30% de persones amb estudis universitaris, però no s’arriba al 10% de càrrecs intermedis. Els que viuen a les zones rurals no tenen esperances de progressar socialment.

El 2017, amb el politòleg Jérôme Fourquet, vam analitzar-ho poble per poble. I gairebé sempre obteníem els mateixos resultats ajuntant el que va aconseguir François Bayrou el 2012, l’antic centredreta catòlic, i la meitat del socialista François Hollande, que va guanyar aquell any. Globalment, funciona perquè s’arriba al 24% que Macron va tenir en la primera volta. I, localment, es reprodueix el seu mapa amb extremada precisió. És la fi del que ha estat la història de França: la dreta catòlica contra l’esquerra anticlerical. Progressivament, això s’ha escurçat. I és Macron qui ho ha fusionat.

Sí, aquest espai polític és durador, més tenint en compte que és el negatiu de Le Pen. Respecte a l’esquerra, es va dividir el 2107: una meitat se’n va anar cap a Macron i l’altra, cap a Mélenchon.

Sí, però correspon a la realitat. El mapa de Macron en la primera volta del 2017 va ser l’invers del de Le Pen. I el mapa de Mélenchon era, més o menys, l’invers del conservador François Fillon. Això donava la idea que la vella confrontació rics-pobres, dreta-esquerra, Fillon contra Mélenchon, quedava sobrepassada per la nova confrontació entre el centre macronià i l’extrema dreta lepenista.