“Dos terços d’Angela Merkel i un terç de Margaret Thatcher.” Així és com s’autodefineix Valérie Pécresse, la candidata de la dreta francesa moderada i una de les tres dones, amb Anne Hidalgo i Marine Le Pen, que competeixen per prendre a Emmanuel Macron les claus de l’Elisi. Nascuda el 14 de juliol (festa nacional de França) del 1967 a l’exclusiva Neuilly-sur-Seine, a l’oest de París, es defineix com a conservadora liberal i es presenta a l’elecció amb dues promeses: “restaurar l’orgull francès” i “posar França en ordre i al davant de tot”. L’aspirant d’Els Republicans, el partit que es considera hereu del gaullisme, va aprendre rus amb 15 anys en un campament d’estiu de les joventuts comunistes a Ialta, a la península de Crimea. El seu avi era Louis Bertagna, metge de la resistència francesa durant l’ocupació nazi de França, i el seu pare és l’economista Dominique Roux. Quan Valérie Roux, el 1994, es va casar amb Jérôme Pécresse es va canviar el cognom i es va integrar en els cercles més pròxims a Jacques Chirac, que va nomenar-la assessora seva el 2002, any que va ser escollida diputada per primer cop. Pécresse es reivindica hereva de Chirac, més que de Nicolas Sarkozy, de qui va ser ministra en el seu últim quinquenni (2007-2012) abans de ser elegida presidenta de la regió parisenca, el 2015. Incòmoda amb la línia massa dretana dels republicans sota la presidència de Laurent Wauquiez, va deixar el partit per llançar el seu propi moviment, Lliures, el 2019. Pécresse, però, no és progressista. S’ha manifestat en contra del matrimoni homosexual, per exemple. Dos anys després de sortir del partit s’hi va reincorporar i el 4 de desembre passat es va convertir en la candidata de la dreta moderada francesa a les presidencials.