Periodista i assagista, Éric Zemmour ha irromput en la campanya presidencial francesa brandant les seves idees radicals, sobretot relatives a l’islam. Nascut el 1958 a Montreuil, als afores de París, és fill de jueus emigrats d’Algèria el 1952. Després del seu pas per Sciences Po i de dos intents fallits per entrar a l’ENA, l’elitista centre on es formen els alts funcionaris de l’administració francesa, Zemmour va treballar de periodista en diversos mitjans escrits fins a fer el salt a la televisió. Les càmeres li proporcionen notorietat i un espai on exhibir la seva faceta de polemista, d’enfant terrible contra el discurs políticament correcte. La seva retòrica ultradretana l’ha portat a fer declaracions racistes, sexistes i homòfobes i a posar en un mateix sac islam i islamisme denunciant el perill de “gran reemplaçament” que plana sobre la societat francesa. Aquesta teoria del complot, que parla d’una substitució de la civilització blanca per una onada massiva d’immigrants africans, centra el vídeo que va penjar a les xarxes socials al novembre per donar a conèixer la seva candidatura presidencial. Zemmour ha estat condemnat tres cops per incitació a l’odi racial. L’últim, al gener, quan en un programa televisiu de fa dos anys va qualificar de lladres, assassins i violadors els menors d’edat que arribaven a França. També va ser jutjat –i absolt en primera instància– per negació de crims contra la humanitat el 2019, quan va afirmar que el col·laboracionista Pétain havia “salvat” jueus francesos.

A cavall del seu partit, Reconquesta, s’ha convertit en ariet contra la immigració i ha avançat per la dreta Le Pen. L’efecte Zemmour, però, ha anat perdent tracció a causa del tradicional suport brindat a Putin i perquè, ara, amb la pujada de preus, el seu discurs, fonamentalment identitari, es veu desfasat.