En espera que comenci la previsible gran ofensiva russa a l’est d’Ucraïna per assolir el control total del Donbass, el govern ucraïnès ha demanat als seus aliats occidentals suport militar per fer-hi front. “Armes, armes, armes”, va dir el ministre d’Afers Estrangers, Dmitró Kuleba, preguntat sobre les necessitats actuals del seu país durant la reunió de ministres de l’OTAN d’ahir a Brussel·les, en què va participar com a convidat.

El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va afirmar que els països de l’OTAN reconeixen la “urgència” de proporcionar més suport a Ucraïna per fer front a les tropes russes. Stoltenberg no va especificar, però, el tipus d’armes que els membres de l’Aliança estan proporcionant a Ucraïna, però va dir que estan lliurant una àmplia gamma de sistemes d’armament.

Stoltenberg va aclarir que la principal responsabilitat de l’OTAN és “protegir i defensar tots els aliats i evitar que aquest conflicte escali i es converteixi en una guerra en tota regla entre l’OTAN i Rússia”. “Estem evitant l’escalada. L’OTAN no estarà implicada de manera directa en el conflicte. Els aliats de l’OTAN no enviaran tropes [...] a Ucraïna, però alhora estem donant suport a Ucraïna de moltes maneres diferents”, va dir.

Mentrestant, els combats continuen portant destrucció, especialment a l’est del país, i les negociacions per a un alto el foc s’estan torçant, enverinades per les acusacions de crims de guerra a Rússia, especialment per les matances de civils descobertes a Butxa. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, acusa Ucraïna d’haver-se desdit del projecte d’acord assolit a Istanbul el 29 de març. Segons Lavrov, Kíiv pretén estendre ara les garanties de seguretat pactades a Crimea i Sebastòpol i hauria introduït canvis en la clàusula en què accepta l’estatus neutral d’Ucraïna. Kuleba, en canvi, acusa Lavrov d’“estar bloquejant” les negociacions”.

Rússia va rebre ahir un altre cop diplomàtic després que l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar excloure-la del Consell dels Drets Humans de l’ONU per les presumptes “violacions greus i sistemàtiques dels drets humans”. La decisió es va prendre amb 93 vots a favor, 24 en contra i 58 abstencions. Poc després, en un discurs davant la mateixa Assemblea, la delegació russa va assegurar que ha decidit acabar de manera anticipada el seu mandat al Consell, al qual li quedava més d’any i mig.