Política

Independentisme vigilat

A seixanta activistes i polítics, entre ells quatre presidents, els van intervenir els mòbils

L’Estat nega haver utilitzat el sistema Pegasus i Aragonès exigeix responsabilitats

Ofensiva avui a Europa i al govern

  • VÍDEO: Vídeo d'Òmnium contra l'espionatge
L’espionatge s’afegeix al que ja es va conèixer el juliol del 2020
El Parlament Europeu debat avui en comissió el cas Pegasus

Ciberespionatge massiu a l’independentisme català. La trama que les publicacions d’El País i The Guardian van destapar el juliol del 2020 arran de la investigació del grup de ciberseguretat canadenc de la Universitat de Toronto, Citizen Lab, que detallaven que el telèfon mòbil de l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, hauria estat espiat pel programa Pegasus de l’empresa israeliana NSO, agafa una nova dimensió en transcendir ahir que una seixantena d’aparells de polítics, advocats i activistes també van ser infectats pel programa, segons una nova informació publicada ahir per la revista The New Yorker arran de l’anàlisi de Citizen Lab. Entre els quals, el de l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, però també els dels expresidents Quim Torra, Carles Puigdemont o Artur Mas.

La llista, però, és extensa, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquesta informació, i afecta els ja coneguts de l’any 2020 –Torrent, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, el republicà Ernest Maragall, el membre de l’ANC Jordi Domingo i el director del Consell per la República, Sergi Miquel– a d’altres provinents de l’entorn de l’antiga CDC, com David Madí, o del PDeCAt, com David Bonvehí; de totes les formacions independentistes amb representació al parlaments ERC, Junts i CUP) i càrrecs del govern; als eurodiputats Toni Comín, Clara Ponsatí (Junts), Diana Riba i Jordi Solé (ERC), però també als seus advocats, com ara Gonzalo Boye, Andreu van den Eynde, Gonzalo Boye, Jaume Alonso Cuevillas; l’esposa de Carles Puigdemont, Marcela Topor; empresaris com Dolors Mas o Josep Maria Ganyet, i diversos membres de l’ANC i Òmnium, començant per les seves cares visibles, Elisenda Paluzie, o el fins fa poc vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. La llista inclou altres activistes i, fins i tot, professors i doctors. També hi pareix el nom de Jon Iñarritu, diputat d’EH Bildu al Congrés, que va demanar al govern de Pedro Sánchez que aclareixi “aquest atac massiu a la dissidència política” i va advertir que emprendrà “totes les mesures jurídiques i polítiques oportunes”.

La informació que publica la revista està contrastada havent parlat amb una quarantena de persones, entre elles un antic empleat d’NSO, que va confirmar que l’empresa de programari espia té un compte a Espanya. Segons la publicació, l’espionatge a l’independentisme català a través d’aquesta tecnologia de ciberespionatge que permet llegir correus, missatges escrits i de veu o contrasenyes, entre altres, seria “el més gran documentat” i ja ha estat batejat a les xarxes com a Catalangate. Tot i que l’empresa creadora de Pegasus no identifica els seus clients, un dels fundadors d’NSO Group, Shalev Hulio, explica en el reportatge que l’ús de la tecnologia per part de l’Estat és “legítima”. “Espanya indubtablement té un estat de dret. Si tot és legal, amb l’aprovació del Tribunal Suprem (TS), o d’acord amb tots els mecanismes legals, aleshores no se’n pot fer un mal ús”, afirmava, referint-se al programari Pegasus.

Qui ho va contractar?

L’independentisme va explotar ahir a les xarxes en ple festiu i és per on van arribar també les reaccions del polítiques catalanes. A Madrid, on no és festiu el Dilluns de Pasqua, reiteraven la seva desvinculació de l’espionatge a l’independentisme com ja van fer el 2020. Fonts del departament de Fernando Grande-Marlaska insistien ahir a a l’ACN que “ni el ministeri, ni la Policía Nacional, ni la Guàrdia Civil han tingut mai cap relació amb l’empresa NSO i, per tant, mai han contractat cap dels seus serveis”. Malgrat tot, la investigació que fa CitizenLab suggereix que hi ha evidències que indiquen un “fort nexe” de l’espionatge amb “una o més entitats del govern espanyol” i va més enllà citant el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que depèn d’Interior, com a client de l’empresa israeliana. L’entitat conclou que és “improbable que un client de Pegasus no espanyol faci una operació tan extensiva a Espanya”.

De fet el programari maliciós creat per NSO està creat perquè siguin els governs i estats qui utilitzin aquesta tecnologia per combatre el crim organitzat i el terrorisme, sempre emparant-se en la realitat i base legal de cada país. Tot i la desvinculació que en feia el govern espanyol, el mateix Torrent, i també Maragall, ja van presentar una querella per l’espionatge al seus telèfons contra l’exdirector dels serveis secrets espanyol (CNI) Félix Sanz Roldán i contra l’empresa israeliana pels delictes d’intrusió en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i producció i adquisició per a l’ús de spyware del món.

El juliol de l’any passat l’expresident Quim Torra considerava “imprescindible” fer un front comú dels partits catalans davant del nou cas d’espionatge, però també per demanar explicacions al Congrés i exigir la dimissió de ministre Grande-Marlaska. Ahir l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, era qui exigia “transparència i assumpció de responsabilitats per part de l’Estat espanyol” en un enfilall a Twitter. Recordava que el software de Pegasus “només pot ser adquirit pels Estats” i, per aquest motiu, hi afegia que “no valen excuses”. “Espiar representants de la ciutadania, advocats o activistes pels drets civils és una línia vermella.” El front comú que demanava Torra es podria començar a visibilitzar avui amb la roda de premsa unitària al Parlament Europeu que faran John-Scott Railton (Citizen Lab), David Kaye (exrelator especial de l’ONU sobre llibertat d’expressió), Elisenda Paluzie (ANC), Xavier Antich (Òmnium Cultural), Carles Riera (CUP), Oriol Junqueras (ERC) i Carles Puigdemont (JxCat). Més tard, al Palau de la Generalitat, ho faran el president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró, acompanyats de tots els membres del govern.

Comissió a Europa

L’acte d’avui coincideix amb la reunió per primera vegada a partir de les set de la tarda la comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre les infraccions de la llei de la Unió Europea associades a l’ús de Pegasus i programari espia equivalent. Amnistia Internacional demana que la UE posi fi a “l’abús de programari espia”, que se suspengui temporalment la venda i l’ús de Pegasus per evitar abusos dels drets humans. A més, vol que el govern espanyol aclareixi si és o no client de NSO Group i reclamar que dugui a terme “una investigació exhaustiva i independent sobre l’ús del programari espia Pegasus contra els catalans identificats en aquesta investigació”, assegurava Likhita Banerji, investigadora de tecnologia i drets humans de la ONG. El juliol passat Amnistia, a través del mitjà sense ànim de lucre Forbidden Stories, va identificar rastres del programari espia que utilitzaven governs repressius per silenciar periodistes, atacar activistes i aixafar la dissidència.

En el cas català, detallaven ahir casos com el de la periodista Meritxell Bonet, que també va ser piratejat el juny del 2019 quan es feia el judici al Tribunal Suprem contra el seu marit Jordi Cuixart. O el de Jordi Sànchez, que va ser “atacat de manera extensa i persistent amb Pegasus des del setembre del 2015 fins al juliol del 2020”.

Van ser diverses les veus de l’independentisme que es van pronunciar ahir per denunciar l’operació d’espionatge. L’expresident Carles Puigdemont lamentava que la informació i la publicació de la revista “posa els pèls de punta”. “Estem davant d’un nou GAL, versió digital”, mentre que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, també a la llista, assegurava a les xarxes que als independentistes els persegueixen “per terra, mar i aire”. “Ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien. I concloïa amb: “Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans.”

De l’entorn republicà es va pronunciar el seu president, Oriol Junqueras, per denunciar que l’operació era “un atemptat directe contra la democràcia, els drets i les llibertats fonamentals”, advertint que “aquesta causa no quedarà impune”. També hi van dir la seva els que sí que surten a la llista, com l’eurodiputada Diana Riba, per censurar que “tot el món sap quin Estat ens vol a la presó, a l’exili o arruïnats; no se’n sortiran ni amb totes les clavegueres del món”, mentre que Marta Rovira lamentava que “és un atemptat contra l’esperit mateix de la democràcia”.

Des de la CUP Eulàlia Reguant emfatitzava que “està clar que Espanya està darrere d’aquests fets intolerables que constitueixen una violació dels drets fonamentals” i el també diputat del Parlament que apareix a la llista Carles Riera també incidia que l’Estat espanyol estava de nou “darrere uns fets gravíssims de repressió política”.

Per la seva banda, el president d’Òmnium, Xavier Antich, acusava el govern espanyol d’estar “fora de la llei” i advertia: “No ens quedarem de braços plegats davant d’un escàndol intolerable que amenaça drets i llibertats de tots.”

La llista dels espiats

Alba Bosch (activista)

Albano Dante Fachin (exdiputat del Parlament)

Albert Batet (president del grup parlamentari de Junts)

Albert Botran (diputat de la CUP al Congrés dels Diputats)

Andreu van den Eynde (advocat)

Anna Gabriel (exdiputada de la CUP al Parlament)

Antoni Comín (eurodiputat de Junts)

Arià Bayé (membre de l’ANC)

Arnaldo Otegi (secretari general d’EH Bildu)

Artur Mas (expresident de la Generalitat)

Carles Riera (diputat de la CUP al Parlament)

David Bonvehí (president del PDeCAT)

David Fernàndez (exdiputat de la CUP al Parlament)

David Madí (exdirigent de CDC)

Diana Riba (eurodiputada d’ERC)

Dolors Mas (empresària)

Elías Campo (doctor)

Elena Jiménez (membre d’Òmnium Cultural)

Elies Campo (exdirectiu de Telegram)

Elisenda Paluzie (presidenta de l’ANC)

Elsa Artadi (candidata de Junts a l’Ajuntament de Barcelona)

Ernest Maragall (líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona)

Ferran Bel (diputat del PDeCAT al Congrés dels Diputats)

Gonzalo Boye (advocat)

Jaume Alonso Cuevillas (advocat i diputat de Junts al Parlament)

Joan Matamala (empresari)

Joan Ramon Casals (exdiputat de Junts al Parlament)

Joaquim Jubert (diputat de Junts al Parlament)

Joaquim Torra (president de la Generalitat)

Jon Iñarritu (diputat d’EH Bildu al Congrés dels Diputats)

Jordi Baylina (desenvolupador)

Jordi Bosch (exdirectiu d’Òmnium Cultural)

Jordi Domingo (membre de l’ANC)

Jordi Sànchez (secretari general de Junts)

Jordi Solé (eurodiputat d’ERC)

Josep Costa (exvicepresident del Parlament)

Josep Lluís Alay (director de l’oficina de Carles Puigdemont)

Josep M. Ganyet (empresari)

Josep Maria Jové (diputat d’ERC al Parlament)

Josep Rius (vicepresident i portaveu de Junts)

Laura Borràs (presidenta del Parlament, Junts)

Marc Solsona (exdiputat del PDeCAT al Parlament)

Marcel Mauri (exdirigent d’Òmnium Cultural)

Marcela Topor (periodista, esposa de Carles Puigdemont)

Maria Cinta Cid (professora)

Marta Pascal (secretaria general del PNC)

Marta Rovira (secretaria general d’ERC)

Meritxell Bonet (periodista)

Meritxell Budó (exconsellera del govern)

Meritxell Serret (diputada d’ERC al Parlament)

Míriam Nogueras (diputada de Junts al Parlament)

Oriol Sagrera (secretari general d’Empresa i Treball, ERC)

Pau Escrich (desenvolupador)

Pere Aragonès (president de la Generalitat, ERC)

Pol Cruz (Parlament Europeu)

Roger Torrent (conseller d’Empresa i Treball, ERC)

Sergi Sabrià (exdiputat d’ERC al Parlament, director de l’Oficina d’Estratègia i Comunicació del govern)

Sònia Urpí (membre de l’ANC)

Xavier Vendrell (exdiputat d’ERC al Parlament)

Xavier Vives (desenvolupador)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.