Qui ho va contractar?

L’independentisme va explotar ahir a les xarxes en ple festiu i és per on van arribar també les reaccions del polítiques catalanes. A Madrid, on no és festiu el Dilluns de Pasqua, reiteraven la seva desvinculació de l’espionatge a l’independentisme com ja van fer el 2020. Fonts del departament de Fernando Grande-Marlaska insistien ahir a a l’ACN que “ni el ministeri, ni la Policía Nacional, ni la Guàrdia Civil han tingut mai cap relació amb l’empresa NSO i, per tant, mai han contractat cap dels seus serveis”. Malgrat tot, la investigació que fa CitizenLab suggereix que hi ha evidències que indiquen un “fort nexe” de l’espionatge amb “una o més entitats del govern espanyol” i va més enllà citant el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que depèn d’Interior, com a client de l’empresa israeliana. L’entitat conclou que és “improbable que un client de Pegasus no espanyol faci una operació tan extensiva a Espanya”.

De fet el programari maliciós creat per NSO està creat perquè siguin els governs i estats qui utilitzin aquesta tecnologia per combatre el crim organitzat i el terrorisme, sempre emparant-se en la realitat i base legal de cada país. Tot i la desvinculació que en feia el govern espanyol, el mateix Torrent, i també Maragall, ja van presentar una querella per l’espionatge al seus telèfons contra l’exdirector dels serveis secrets espanyol (CNI) Félix Sanz Roldán i contra l’empresa israeliana pels delictes d’intrusió en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i producció i adquisició per a l’ús de spyware del món.

El juliol de l’any passat l’expresident Quim Torra considerava “imprescindible” fer un front comú dels partits catalans davant del nou cas d’espionatge, però també per demanar explicacions al Congrés i exigir la dimissió de ministre Grande-Marlaska. Ahir l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, era qui exigia “transparència i assumpció de responsabilitats per part de l’Estat espanyol” en un enfilall a Twitter. Recordava que el software de Pegasus “només pot ser adquirit pels Estats” i, per aquest motiu, hi afegia que “no valen excuses”. “Espiar representants de la ciutadania, advocats o activistes pels drets civils és una línia vermella.” El front comú que demanava Torra es podria començar a visibilitzar avui amb la roda de premsa unitària al Parlament Europeu que faran John-Scott Railton (Citizen Lab), David Kaye (exrelator especial de l’ONU sobre llibertat d’expressió), Elisenda Paluzie (ANC), Xavier Antich (Òmnium Cultural), Carles Riera (CUP), Oriol Junqueras (ERC) i Carles Puigdemont (JxCat). Més tard, al Palau de la Generalitat, ho faran el president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró, acompanyats de tots els membres del govern.

Comissió a Europa

L’acte d’avui coincideix amb la reunió per primera vegada a partir de les set de la tarda la comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre les infraccions de la llei de la Unió Europea associades a l’ús de Pegasus i programari espia equivalent. Amnistia Internacional demana que la UE posi fi a “l’abús de programari espia”, que se suspengui temporalment la venda i l’ús de Pegasus per evitar abusos dels drets humans. A més, vol que el govern espanyol aclareixi si és o no client de NSO Group i reclamar que dugui a terme “una investigació exhaustiva i independent sobre l’ús del programari espia Pegasus contra els catalans identificats en aquesta investigació”, assegurava Likhita Banerji, investigadora de tecnologia i drets humans de la ONG. El juliol passat Amnistia, a través del mitjà sense ànim de lucre Forbidden Stories, va identificar rastres del programari espia que utilitzaven governs repressius per silenciar periodistes, atacar activistes i aixafar la dissidència.

En el cas català, detallaven ahir casos com el de la periodista Meritxell Bonet, que també va ser piratejat el juny del 2019 quan es feia el judici al Tribunal Suprem contra el seu marit Jordi Cuixart. O el de Jordi Sànchez, que va ser “atacat de manera extensa i persistent amb Pegasus des del setembre del 2015 fins al juliol del 2020”.

Van ser diverses les veus de l’independentisme que es van pronunciar ahir per denunciar l’operació d’espionatge. L’expresident Carles Puigdemont lamentava que la informació i la publicació de la revista “posa els pèls de punta”. “Estem davant d’un nou GAL, versió digital”, mentre que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, també a la llista, assegurava a les xarxes que als independentistes els persegueixen “per terra, mar i aire”. “Ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien. I concloïa amb: “Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans.”

De l’entorn republicà es va pronunciar el seu president, Oriol Junqueras, per denunciar que l’operació era “un atemptat directe contra la democràcia, els drets i les llibertats fonamentals”, advertint que “aquesta causa no quedarà impune”. També hi van dir la seva els que sí que surten a la llista, com l’eurodiputada Diana Riba, per censurar que “tot el món sap quin Estat ens vol a la presó, a l’exili o arruïnats; no se’n sortiran ni amb totes les clavegueres del món”, mentre que Marta Rovira lamentava que “és un atemptat contra l’esperit mateix de la democràcia”.

Des de la CUP Eulàlia Reguant emfatitzava que “està clar que Espanya està darrere d’aquests fets intolerables que constitueixen una violació dels drets fonamentals” i el també diputat del Parlament que apareix a la llista Carles Riera també incidia que l’Estat espanyol estava de nou “darrere uns fets gravíssims de repressió política”.

Per la seva banda, el president d’Òmnium, Xavier Antich, acusava el govern espanyol d’estar “fora de la llei” i advertia: “No ens quedarem de braços plegats davant d’un escàndol intolerable que amenaça drets i llibertats de tots.”