La comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre l’espionatge amb el programari Pegasus ha començat aquest dimarts els seus treballs per recollir informació sobre la utilització d’aquesta eina i aturar aquestes pràctiques. La constitució de la comissió es produeix l’endemà que sortís a la llum el ja anomenat Catalangate amb la publicació d’un informe del grup The Citizen Lab que revela que més d’una seixantena de polítics, activistes i advocats catalans, entre altres, van ser víctimes d’aquest spyware.

La comissió té precisament com a objectiu recollir informació sobre aquests escàndols i escoltarà experts d’entitats com Forbidden Stories, The Citizen Lab o Amnistia Internacional per elaborar un informe final amb recomanacions legislatives a nivell europeu per evitar els casos d’espionatge governamental il·legal.

La decisió de crear aquesta comissió parlamentària ja es va prendre al febrer després de les primeres revelacions d’espionatge massiu a l’estiu de 2021 per part de governs a periodistes, opositors, activistes i empresaris.

La reunió de la comissió europarlamentària sobre Pegasus ha començat aquest dimarts a tres quarts de quatre de la tarda amb l’elecció del president i de tres vicepresidents. El president de la comissió serà el popular holandès Jeroen Lenaers, que ha defensat que “l’Eurocambra ha de donar suport a les víctimes”. L’eurodiputat holandès ha promès treballar “independentment del color del partit i la nacionalitat”.

Una de les vicepresidentes de la comissió serà, a proposta del grup dels Verds/ALE, l’eurodiputada  d’ERC Diana Riba, que va ser una de les víctimes de l’espionatge amb Pegasus a l’octubre de 2019, quan ja era membre de l’Eurocambra, segons Citizen Lab.

“Espiar-nos a nosaltres és espiar a tot el Parlament Europeu”, ha advertit Riba en una roda de premsa en la que ha instat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a “actuar” davant l’espionatge a eurodiputats i assistents catalans.

Riba ha promès que la comissió treballarà “incansablement per arribar al fons d’aquest afer”. La republicana ha dit que confia que els casos ja revelats i els que s’abordaran a l’Eurocambra siguin el “trampolí” per elaborar un marc legislatiu i eines “perquè no es produeixin més casos com els que hem trobat.

Entre els 38 membres de la comissió especial sobre el ciberespionatge també hi ha l’exministre espanyol de Justícia i eurodiputat del PSOE, Juan Fernando López Aguilar, així com l’exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido (PP).

El popular ha dit que li “sorprenen algunes acusacions que ha fet el secessionisme català, més quan els experts han dit que no hi ha evidències conclusives que vinculin les acusacions recents al govern d’Espanya”. “Tant de bo tots els membres d’aquesta comissió, inclosos alguns fugitius de la justícia, haguessin respectat l’Estat de dret de la mateixa manera que ho fan les forces de seguretat espanyoles. L’extitular d’Interior ha assegurat que a Espanya “qualsevol intervenció es fa sota empara judicial”.

Un afer molt europeu
A banda dels eurodiputats, a la primera sessió de la comissió hi han intervingut representants de Forbidden Stories, Citizen Lab i Amnistia Internacional per explicar les seves darreres investigacions sobre ciberespionatge.

El fundador de Forbidden Stories, Laurent Richard, ha denunciat la “manca de transparència” dels governs quan els pregunten sobre Pegasus. “És un afer extremadament europeu perquè la majoria dels clients de Pegasus estan a la Unió Europea (UE), però no hem rebut cap resposta”, ha lamentat. Richard ha considerat que cal plantejar prohibir o regular l’ús d’aquest tipus de programes.

L’investigador de Citizen Lab John Scott-Railton ha advertit que les revelacions conegudes fins ara “són només la punta de l’iceberg” i ha reclamat a la UE “protegir els seus ciutadans”. “Estem parlant d’un negoci que s’expandeix a costa de les nostres democràcies”, ha alertat. Finalment, el membre d’Amnistia Internacional Donncha Ó Cearbhaill ha afirmat que cal posar “posar fi als abusos”.

Arran de les primeres revelacions sobre el suposat ús del programari de vigilància Pegasus contra periodistes, polítics, diplomàtics, advocats, empresaris, actors de la societat civil, entre d’altres, el Parlament Europeu va decidir al març establir una nova comissió per investigar l’ús d’aquest i altres programes espia de vigilància, i determinar si el seu ús ha infringit la legislació de la Unió Europea i els drets fonamentals. La comissió té previst presentar un informe final d’aquí a un any.