La dependència energètica de Rússia és un dels principals punts febles de la UE i Rússia sap que té un arma per esquerdar la fins ara unitat europea respecte a la invasió d’Ucraïna. Conscient del seu poder energètic, el Kremlin ha amenaçat de tancar l’aixeta del gas des que el bloc comunitari va començar a imposar sancions, però no ha estat fins ara que s’ha materialitzat amb el tall de Gazprom del subministrament a Polònia i Bulgària per no pagar el gas amb rubles, tal com exigeix el Kremlin. El desafiament de Moscou pot ser l’avantsala de les represàlies si la UE es decideix a incloure més sancions energètiques en el sisè paquet que la Comissió Europea està ultimant.

“És un senyal que Rússia prendrà represàlies si hi ha l’energia en les sancions”, assegura Milan Elkerbout, expert en energia del think tank CEPS. Per Elkerbout, és “probable” que Rússia aturi el subministrament si les noves sancions inclouen més restriccions a l’energia per “reivindicar que són ells qui estan provocant la disrupció”.

Aquest és un escenari per al qual des del think tank Bruegel també creuen que la UE s’ha de preparar. Un informe liderat pel seu director, Guntram Wolff, indica que el club comunitari necessita “més opcions estratègiques” per preparar-se per a una “aturada total” del subministrament rus.

Ara bé, l’expert de CEPS remarca que a Rússia no li interessa perdre els ingressos que rep per les exportacions energètiques, la seva principal font d’ingressos. Amb la compra de gas i petroli, la UE paga cada dia mil milions d’euros a Rússia, segons ha reconegut l’alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell.

Des de Brussel·les fa setmanes que s’assumeix que el torcebraç amb Rússia serà llarg. Com més duri la guerra d’Ucraïna, més possibilitats hi ha que trontolli la unitat que fins ara ha mostrat la UE. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va sortir al pas i tancar files davant el darrer embat del Kremlin, però el primer país que ha desafiat la unitat ha estat de nou Hongria.

Arran de l’exigència de Moscou de pagar el gas amb rubles, Von der Leyen ha advertit que claudicar amb el Kremlin viola les sancions. Amb tot, el govern de Viktor Orbán ha fet cas omís i ha acceptat l’exigència russa. Per Elkerbout, Hongria hauria de ser castigada per haver “violat la llei”.

Abans, Orbán ja s’havia oposat a les sancions energètiques a Rússia, amb qui ha evitat confrontar-se des de l’inici de l’atac miliar. En les reticències a les restriccions a l’energia, Budapest no estava sola: Alemanya i Àustria també s’hi oposaven.

El cinquè paquet de sancions és el primer que apunta al sector energètic amb la prohibició de les importacions de carbó rus, però en deixa fora el gas i el petroli. Brussel·les està ultimant el sisè, que tant els experts de CEPS com de Bruegel consideren que ha d’anar més enllà. “Només un embargament immediat i complet tallaria dràsticament els ingressos de Putin”, diu l’informe de Bruegel.