El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha mantingut aquest dijous una conversa telefònica amb el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, destinada a “dirimir la crispació” dels últims dies, segons han informat fonts de la Presidència alemanya.

En el curs de la conversa, que segons mitjans alemanys s’ha prolongat durant 45 minuts, Zelenski ha convidat tant al president Steinmeier com al canceller Olaf Scholz a visitar-li a Kíiv, encara que sense que s’hagi concretat cap data.

Les relacions entre Kíiv i Berlín travessaven setmanes de tensions, després que Zelenski traslladés al president alemany que la seva visita no era benvinguda, justament quan Steinmeier pensava sumar-se a un viatge dels seus homòlegs polonès i dels països bàltics a la capital ucraïnesa.

Steinmeier, socialdemòcrata encara que formalment va deixar la seva militància en accedir a la presidència, en 2018, va ser ministre de la Cancelleria sota el seu correligionari Gerhard Schröder (1998-2005) i després titular d’Exteriors en dues legislatures de la conservadora Angela Merkel (2005-2021).

Kíiv li identifica amb la línia tèbia respecte a Moscou que ha caracteritzat la política alemanya en els últims anys. Sota Schröder, amic i aliat del president Vladímir Putin, es va forjar el gasoducte germànic-rus Nord-Stream, projecte clau per a la dependència energètica alemanya de Rússia, que va ser amplificada en els 16 anys en el poder de Merkel.

El rebuig de Kíiv a una visita de Steimeier és el motiu principal pel qual el canceller Scholz hagi explicat fins ara que no podia plantejar-se viatjar a Ucraïna per a reunir-se amb Zelenski, com sí han fet altres líders europeus.

Sí que s’està previst que ho faci pròximament, encara que no s’ha concretat una data, la ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock, dels Verds.

La qüestió pesava sobre la gestió de Scholz, a qui com a la resta de la socialdemocràcia alemanya se li atribueix excessiva permissivitat o proximitat cap a Putin.

Especialment penós per als socialdemòcrates és el fet que Schröder mantingui els seus càrrecs en empreses vinculades al Kremlin, malgrat els constrenyiments llançats des de la seva cúpula perquè trenqui amb Putin o fins i tot perquè abandoni el partit.

Arran de la invasió russa, l’actual canceller va fer un gir de 180 graus a la política de Defensa alemanya, amb l’anunci d’un paquet d’inversions de 100.000 milions d’euros per a modernitzar el seu exèrcit i l’autorització de subministraments d’armes a Ucraïna.

Des de llavors ha fet diversos passos més que trenquen amb el que van ser les línies marc de successius governs alemanys, al que es va sumar fa una setmana l’aprovació de l’enviament d’armament pesant a Kíiv.

La situació era ja bastant incòmoda per al tripartit de Scholz amb verds i liberals –molt més durs cap a Putin que el mateix canceller, especialment per part dels ecologistes–, al que es va sumar aquesta setmana la visita a Kíiv del líder de l’oposició conservadora, el dretà Friedrich Merz.