Al costat d’alts funcionaris del Kremlin, oligarques i militars implicats en presumptes crims de guerra a Ucraïna, com ara el conegut com “el carnisser de Butxa”, el nom del cap de l’Església ortodoxa russa, el patriarca Kirill, figura també en l’última llista de sancionats que estudia la Comissió Europea.

Aliat històric de Putin, a qui va definir en una ocasió com “el miracle de Déu” i “l’únic defensor del cristianisme al món”, el patriarca Kirill de Moscou i tot Rússia s’ha distingit per haver beneït els míssils nuclears i, més recentment, per haver justificat la invasió russa d’Ucraïna. Una posició que l’ha enfrontat amb el papa Francesc, que, en una entrevista recent al Corriere della Sera, li retreia haver-se convertit en l’“escolanet de Putin”.

Però la polèmica ha perseguit el patriarca –de nom secular Vladímir Mikhàïlovitx Gundiàiev– ja ben abans d’aquesta guerra, sobretot per les revelacions sobre la seva suposada fortuna personal. Una informació publicada el 2020 per la revista Forbes li atribueix uns 4.000 milions de dòlars (3.800 milions d’euros) de patrimoni. El diari rus Nóvaia Gazeta duplica la xifra i explica que aquests diners procedeixen de la importació lliure d’impostos de tabac i alcohol, un privilegi concedit a l’Església ortodoxa russa pel primer president de la Rússia postsoviètica, Borís Ieltsin, per compensar la institució de les pèrdues patides durant el període comunista. A part dels beneficis que hauria acumulat amb aquest comerç, al patriarca també li atribueixen un xalet a la Suïssa alemanya, i altres béns de luxe. Fa uns anys, el van fotografiar durant una trobada oficial amb un rellotge Breguet valorat en 30.000 dòlars (uns 28.550 euros) al canell. Van intentar esborrar-ne la imatge amb Photoshop, però el reflex del rellotge, un suposat regal, es continuava veient damunt de la tauleta, cosa que va obligar el patriarcat a disculpar-se pels retocs. Tot això ha tornat a emergir ara que l’eclesiàstic –ocasional agent dels serveis secrets soviètics amb el nom clau de Mikhaïlov, segons es va saber a principis dels anys noranta, quan els arxius del KGB es van posar a disposició d’una comissió d’investigació de la Duma, la cambra baixa russa– ha fet una defensa aferrissada de Putin i la seva “operació especial” a Ucraïna. Un portaveu del patriarcat de Moscou ha carregat contra les sancions que la UE li vol imposar, que, en cas de confirmar-se, li vetarien l’entrada a territori comunitari i li congelarien els béns que hi pogués tenir. “Com més indiscriminades es tornen les sancions, més perden el sentit i més s’allunya l’objectiu de la pau”, va dir el portaveu.