La situació empitjora cada dia. Papua Occidental és un territori ocupat il·legalment des del 1963 per Indonèsia, que hi ha comès un genocidi. Gairebé 500.000 homes, dones i nens hi han estat assassinats durant aquests seixanta anys i la guerra continua. En els darrers cinc anys, hi ha hagut centenars de milers de desplaçats, Djakarta ha enviat més tropes, ha tancat mitjans periodístics i ha prohibit ONG com ara Amnistia Internacional o Creu Roja. La situació és com ara la d’Ucraïna, per això simpatitzem amb el poble ucraïnès i la seva lluita.

I això Indonèsia ho ha descobert: petroli, gas, fusta, coure i altres minerals. Som la segona reserva més gran de bosc pluvial. No només maten i destrueixen el nostre poble, sinó també els nostres boscos, muntanyes i rius. Els europeus inverteixen juntament amb el govern indonesi a Papua Occidental, per això faig una crida que deixin de fer-ho perquè és un territori ocupat. A Indonèsia no li importen els boscos, però la desforestació és un crim. A Papua Occidental hi comet un delicte contra el medi ambient i els drets humans.

Hem format un govern provisional a Papua Occidental, amb un gabinet, un poder legislatiu, judicial, una Constitució... Volem demostrar al món que pot confiar en nosaltres per solucionar el conflicte de Papua Occidental de manera pacífica. Estem preparats per asseure’ns a parlar amb Indonèsia de com resoldre el contenciós a través de mecanismes internacionals i celebrar el referèndum, com han fet Catalunya o Escòcia.

Em dona esperança i confiança perquè la gent de Papua Occidental necessitem amics i solidaritat. El suport del president Puigdemont i els seus amics em dona esperança perquè la nostra veu arribi al Parlament Europeu, on es creu en la justícia, la llibertat i la democràcia. Som éssers humans, necessitem ajuda. En tots aquests anys, la UE només ha sentit una versió de la història, la d’Indonèsia; ara és hora que també ens escolti a nosaltres.