Política

colòmbia

Colòmbia entra a l’era del canvi

Petro es converteix en el primer president d’esquerres del país

Colòmbia va entrar ahir en l’era del canvi amb la investidura de Gustavo Petro, primer president d’esquerres del país, qui va traçar les línies mestres d’una revolució pacífica per construir una nació “justa, forta i unida”, en una cerimònia carregada de simbolismes.

Petro, de 62 anys, va coronar així l’ideal bolivarià que va començar en la seva joventut, quan va entrar a militar a les files del grup guerriller Moviment 19 d’Abril (M-19), les banderes del qual es van veure, entra la multitud de gent que es va congregar a la plaça de Bolívar, al centre de Bogotà, per aclamar al nou mandatari i ser testimoni de primera mà del moment històric que vivia el país.

Entre un públic emocionat per l’ascensió de l’esquerra al poder i per la possibilitat d’assistir a un acte d’aquesta naturalesa, tradicionalment reservat per caps d’Estat, polítics i altres autoritats, es van veure a més banderes de Colòmbia, cartells de la campanya presidencial de Petro i una gran fotografia del president abraçat amb la seva vicepresidenta, Francia Márquez.

La vicepresidenta, primera afrocolombiana, en arribar al segon càrrec en importància del país, va ser un altre dels símbols del canvi en, la cerimònia, a la qual va anar lluint un vestit de color blau amb figures taronja i en jurar el càrrec, va dir: “Fins que la dignitat es faci costum”.

Convidats iguals

A la tarima, darrere del nou president, s’hi van asseure els convidats internacionals, entre ells, els presidents de l’Argentina, Alberto Fernández; de Xile, Gabriel Boric; Hondures, Xiomara Castro; el Paraguai, Mario Abdo Benítez; l’Equador, Guillermo Lasso; Costa Rica, Rodrigo Chaves; Bolívia, Luis Arce i la República Dominicana, Luis Abinader.

També en un lloc preferencial, es van asseure altres “convidats d’honor” de Petro, un grup de persones humils que exerceixen diversos oficis, com escombriaire, pescador, camperols de plantacions de cafè o una venedora ambulant, una mostra de canvi en l’estructura del poder de l’Estat i en la seva relació amb la ciutadania. “Aquí està, com en el recorregut de la meva existència, el poble. Les mans humils del treballador, aquí hi ha els camperols i els que escombren els carrers. Aquí hi ha els cors del treball, les il·lusions dels qui pateixen, aquí hi ha les dones treballadores que m’han abraçat quan, defalleixo, quan em sento dèbil, l’amor al poble, a la gent que pateix exclosa, és el que em té aquí per unir i construir una nació”, va manifestar Petro.

Per a la cerimònia d’investidura, Petro, amb vestit jaqueta i corbata fosca, acompanyat de la seva esposa, Verónica Alcocer, vestida de blanc, símbol de la pau, i els seus fills, van sortir del Palau de San Carlos –seu de la Cancelleria–, i van recórrer a peu uns 200 metres fins a la plaça de Bolívar, acompanyats per un rigorós dispositiu de seguretat, del qual va formar part de manera simbòlica, la Guàrdia Indígena.

L’espasa de Bolívar

Un dels moments més emotius de la cerimònia, va ser quan la senadora María José Pizarro, filla de Carlos Pizarro, comandant del M-19, que va ser company de Petro en aquesta guerrilla i va ser assassinat el març de 1990, quan era candidat presidencial, després d’haver deixat les armes, va col·locar la banda presidencial al nou cap d’estat. Pizarro, que lluïa una jaqueta vermella, amb una foto del seu pare a l’esquena acompanyada de la frase premonitòria “que la lluita per la pau no ens costi la vida”, no va poder contenir les llàgrimes i va abraçar a Petro, en veure complert també el somni de l’assassinat antic comandat del M-19.

Només jurar el càrrec, Petro va donar l’ordre presidencial de treure l’espasa de Bolívar de la Casa de Nariño –residència oficial del president colombià– i dur-la a la plaça perquè aquest símbol de la Independència de Colòmbia i també del M-19 fos al seu costat en l’històric moment, una petició que el seu antecessor en el càrrec, Iván Duque, li va negar. “Com a president de Colòmbia, sol·licito a la Casa Militar portar l’espasa de Bolívar, una ordre del mandat popular d’aquest mandatari”, va afirmar Petro, i, mitja hora després, el president del Senat, Roy Barreras, va ordenar un inusual recés de deu minuts de la cerimònia d’investidura per donar temps a portar l’espasa.

El robatori de l’espasa de Bolívar, va ser el primer acte del M-19, que la va sostreure el 17 de gener de 1974 de la casa de Bolívar, un immoble museu situat al centre de Bogotà, on estava exhibida, i la va tornar al govern després de firmar la pau i deixar les armes el 1990. “Aquesta espasa representa massa per nosaltres”, va dir Petro, qui va afegir que, davant a l’urna que guarda la històrica peça, que “és l’espasa del poble i per això la volíem aquí, en aquest moment, en aquest lloc”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.