Les solucions estructurals per recuperar la fluïdesa del trànsit a les autopistes alliberades arribaran a mitjà termini en el cas de l’AP-7 i l’AP-2 tenint en compte que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) planifica en set anys la inversió de 1.050 milions anunciada per augmentar la capacitat de les vies, construir nous accessos i enllaços i millorar els existents. I ho planteja per mitjà de fins a 42 contractes de licitació que també inclouen reformes complementàries en altres vies que conflueixen amb les dues autopistes. Per la seva part, la Generalitat preveu construir vuit nous accessos a la C-32 del Maresme. En algunes de les antigues platges de peatges com Vilassar, Arenys, Santa Susanna i Mollet (aquesta a la C-33) hi construirà parcs fotovoltaics per generar l’electricitat que consumeix la xarxa viària de la Generalitat –són al voltant d’onze hectàrees amb una capacitat prevista de producció de 20.000 MW h/any. El projecte de demolició de les cabines de peatge pendents que s’està elaborant ja preveurà l’encaix futur de les plaques solars, però avui no hi ha un calendari concret d’entrada en servei dels nous accessos. De fet, el projecte d’aprofitament de les antigues platges de peatge com a parcs fotovoltaics també inclourà l’estudi de viabilitat de park&rides per tal de reforçar les línies d’autobús públic cap a Barcelona.

Tampoc hi ha avui cap decisió presa sobre la possibilitat de limitar la velocitat de l’AP-7 a 100 km/h que van plantejar mesos enrere el SCT i la DGT per al tram del Vallès enmig d’un dels col·lapses periòdics. De fet, des del MITMA no es planteja aquesta possibilitat ara com ara si bé es reconeix que la qüestió depèn de la DGT. La limitació de la velocitat a tots els vehicles s’ha convertit en una reivindicació de les patronals de transports, com la Federació Catalana de Transports de Barcelona (Transcalit).

Aquesta patronal valora positivament la interlocució que el SCT ha fet durant aquests mesos per buscar solucions i reaprofitar part dels antics peatges com a zones d’aparcament i servei per al descans dels camioners, però reivindica que en fan falta més en vies troncals per al transport de mercaderies com l’AP-7.

Per tot plegat encara és més incert l’horitzó de posada en servei del futur model de finançament d’aquestes vies per mitjà del pagament per ús que estableixen les directrius de mobilitat sostenible de la Unió Europea. Fins i tot patronals com Transcalit ja donen per inevitable que el futur tornarà a ser de pagament, un horitzó que els especialistes en mobilitat i transport públic fa anys que defensen.

El MITMA es pren temps per estudiar el model i deixa clar que no es farà a curt termini perquè, amb la crisi de preus de l’energia, “s’ha d’atendre la situació econòmica d’un dels sectors més afectats, el del transport, i no sembla que sigui el moment més propici”, afirmava la ministra Raquel Sánchez.

Ricard Font considera que també en això es va tard i que la Generalitat fa anys que va encetar el debat de l’eurovinyeta. Ara avisa que cal un model pactat i harmonitzat a tot l’Estat per evitar que es repeteixi el greuge de territoris com Catalunya o el País Valencià de pagar per ús i també via pressupostos com amb els peatges.