Avisos sobre el que ha de venir

El juliol pas­sat, l’acti­vi­tat manu­fac­tu­rera a Espa­nya es va reduir al seu nivell més baix des del maig del 2020, en ple període de la pandèmia. Aquesta és una dada molt sig­ni­fi­ca­tiva, perquè avança les expec­ta­ti­ves de noves coman­des per als pròxims mesos. El més curiós del cas és que aquest refre­da­ment manu­fac­tu­rer con­tri­buirà a la reducció de la inflació, perquè la demanda caurà a causa de la reducció de les remu­ne­ra­ci­ons per cai­gu­des en les hores tre­ba­lla­des .

Tot i que les dades d’ocu­pació de regis­tre men­sual incor­po­ren molta cir­cums­tan­ci­a­li­tat, les de juliol cal que s’emmar­quin en el con­text gene­ral, que és de declivi: la deso­cu­pació i els afi­li­ats a la Segu­re­tat Social van des­cen­dir aquest mes de juliol per pri­mera vegada en vint-i-un anys. La dada, entenc, anti­cipa uns mesos com­pli­cats; a Espa­nya el minis­tre de Segu­re­tat Social ja va avançar a mit­jans d’agost que s’espe­rava un fort declivi en l’ocu­pació a finals d’aquest mes .

L’Índex de Con­fiança del Con­su­mi­dor és un índex qua­li­ta­tiu que recull una cosa tan impal­pa­ble com l’estat d’ànim econòmic del ciu­tadà mitjà. Aquest índex, que anti­cipa posi­ci­o­na­ments de la ciu­ta­da­nia res­pecte al seu sen­ti­ment econòmic, va caure al juliol i la tendència con­ti­nua en declivi .

No hi ha cer­tesa ni segu­re­tat que esti­gui garan­tit el sub­mi­nis­tra­ment ni l’accés a ali­ments bàsics i d’ús comú, ni que el seu preu hagi de ser ver­da­de­ra­ment acces­si­ble. És una alerta que va llançar el Banc d’Espa­nya a prin­ci­pis d’agost i és real­ment pre­o­cu­pant perquè l’advertència afecta béns essen­ci­als .

No és pos­si­ble deli­mi­tar quan es podran recon­fi­gu­rar les cade­nes glo­bals de valor, la qual cosa impli­carà preus més ele­vats i/o pos­si­bles desa­bas­ti­ments pun­tu­als més o menys dila­tats. Això és con­seqüència de la des­lo­ca­lit­zació de pro­duc­ci­ons que es va pro­duir durant els anys setanta i vui­tanta, pro­duc­ci­ons que de vega­des es van con­cen­trar en un o dos països. El temps va anar pas­sant i els cos­tos de pro­ducció i trans­port han anat aug­men­tant, de manera que ja no és tan ren­di­ble ni con­ve­ni­ent pro­duir en aque­lles lati­tuds on les plan­tes de pro­ducció, de moment, con­ti­nuen .

Els tipus d’interès estan pujant i ho con­ti­nu­a­ran fent. El finançament d’empre­ses i famílies serà més i més car. Els preus cau­ran perquè caurà la demanda, però es gene­ra­ran cos­tos, i la pro­duc­ti­vi­tat és la que és. Penso que la pujada de tipus no és la solució a l’actual espi­ral infla­ci­o­nista, perquè aquesta és una inflació d’oferta, però apu­jar els tipus és una res­posta sim­ple, automàtica i efec­tiva ja que la demanda caurà, però els efec­tes que es gene­rin poden ser molt durs

Segur que recor­deu que es va dir que l’estalvi forçós gene­rat durant la pandèmia impul­sa­ria la recu­pe­ració. El cert és que a Espa­nya el 65% d’aquell estalvi va ser acu­mu­lat pel 20% de les famílies, i ara l’aug­ment de preus que s’està gene­rant ha fet que part de la població hagi hagut d’uti­lit­zar part d’aquell estalvi acu­mu­lat, fos molt o poc, per afron­tar la inflació. Alhora, aug­menta la petició de crèdit per part de les famílies per la mateixa raó .

Res­tricció en la massa de fons dedi­cada a certs sec­tors per finançar pro­jec­tes. Això, en gran mesura, és inde­pen­dent de l’aug­ment de tipus i té molt a veure amb la con­fiança en aquests sec­tors i les seves empre­ses, la qual cosa, per capil·lari­tat, inci­deix en la con­fiança en sec­tors i empre­ses con­nec­tats amb els ante­ri­ors .

És pura elu­cu­bració, però el cert és que un aug­ment de la tensió a l’est d’Àsia, amb la qual alguns gua­nya­rien (com­pe­ti­dors i espe­cu­la­dors) gene­ra­ria una situ­ació de desa­bas­ti­ment de semi­con­duc­tors que afe­gi­ria més pressió als preus .

Avui la incer­tesa social, en sen­tit ampli, ja és enorme, i no hi ha res que garan­teixi que demà sigui menor. La cohesió social que s’ha anat tei­xint durant tant de temps i de manera tan tre­ba­llosa es pot tren­car, i no hi ha pit­jor situ­ació que aque­lla en què un con­junt de per­so­nes no té res a per­dre.

En rea­li­tat és una con­seqüència. Les falli­des d’empre­ses estan aug­men­tant, de manera que empre­ses i autònoms ten­sats per la falta de finançament i la difi­cul­tat d’apro­vi­si­o­nar-se es veuen i es veu­ran abo­cats a la sus­pensió de paga­ments i d’acti­vi­tats, la qual cosa afe­geix incer­tesa a la incerta

Ho vam comen­tar a l’inici de la pandèmia: els ingres­sos que es per­din no es recu­pe­ra­ran perquè el temps no pot tor­nar enrere. (I ja sabeu què n’opino: aquesta situ­ació, no crisi, la pro­voca l’oferta, no la demanda

És una de les con­seqüències de la inflació: l’empo­bri­ment de gran part de la població, amb totes les seves con­seqüències: cai­guda de la renda real i cai­guda de la capa­ci­tat de paga­ment i, en la immensa majo­ria dels casos, sense pos­si­bi­li­tats de recu­pe­ració dels ingres­sos per­duts

Els com­bus­ti­bles estan bai­xant de preu, però no a causa d’un aug­ment de l’oferta, sinó perquè els mer­cats de com­bus­ti­bles estan avançant una cai­guda de la demanda que ja s’està tras­lla­dant a les expec­ta­ti­ves dels preus actu­als dels com­bus­ti­bles. Hi ha molt cer­cle viciós .

La inflació sub­ja­cent, la que mira a mitjà ter­mini, a Espa­nya ja se situa en el 6,4% i en cotes ele­va­des en molts altres països. Tot i que els preus comen­cin a bai­xar venen temps difícils

Situ­a­ci­ons con­flic­ti­ves en eco­no­mies potents, en prin­cipi sense relació amb rea­li­tats pròximes, poden tenir impli­ca­ci­ons catastròfiques a causa d’efec­tes deri­vats i mul­ti­pli­cats. I a la Xina, la cons­trucció és un dels sec­tors que més pes té en la gene­ració del PIB, el 30%

Si en aquests moments la moro­si­tat està aug­men­tant, està mos­trant pro­ble­mes actu­als i anti­ci­pant situ­a­ci­ons con­flic­ti­ves que pro­dui­ran l’aug­ment de tipus i l’alen­ti­ment en la tor­nada a la nor­ma­li­tat. I la moro­si­tat, a més, redu­eix la con­fiança i incre­menta la incer­tesa .

Les ren­des que poden ser qua­li­fi­ca­des de no bai­xes estan per­dent poder adqui­si­tiu i estan acce­dint a béns i ser­veis que abans no con­su­mien, dis­tribuïts per proveïdors a què abans no recor­rien. Això lliga amb el que abans comentàvem sobre l’empo­bri­ment de la població cau­sat per la inflació, però no cen­trat en les ren­des bai­xes. Si s’extra­pola la tendència, la situ­ació es pot pro­duir en seg­ments de renda cada cop més ele­vats .

Pro­ble­mes en l’oferta d’ener­gia impli­quen estan­ca­ments o cai­gu­des del PIB. I un esce­nari de decrei­xe­ment suposa més desi­gual­tat per con­cen­tració del capi­tal i cai­guda del poder adqui­si­tiu de ren­des crei­xent­ment més ele­va­des .

Els tipus estan aug­men­tant i tot i que ho estan fent en gai­rebé tots els països de la mateixa manera, les con­seqüències seran dife­rents: uns països tin­dran més pro­ble­mes que d’altres, fona­men­tal­ment aquells que tenen una pro­duc­ti­vi­tat més baixa, com és el cas d’ Espa­nya .

Efe­ci­va­ment: si el preu dels béns bàsics con­ti­nua alt, la situ­ació d’un gran nom­bre de famílies s’anirà degra­dant, la qual cosa afec­tarà la seva capa­ci­tat de pagar impos­tos i incre­men­tarà les deman­des soci­als ...

Els polítics comen­cen a dir coses sense embuts: “El pri­mer minis­tre belga, Ale­xan­der De Croo, [...] adver­tia [...] que ens espe­ren cinc o deu hiverns com­pli­cats.” Això és par­lar del 2027 o del 2032 . I el pre­si­dent de la República fran­cesa afir­mava: “Veu­rem una sèrie de cri­sis cada cop més greus, i el nos­tre destí pot estar con­di­ci­o­nat per haver de ges­ti­o­nar per­ma­nent­ment cri­sis i urgències. Estem a punt de viure una gran con­vulsió, un canvi radi­cal. En pri­mer lloc, perquè estem vivint la fi de l’ abundància .” En defi­ni­tiva, venen temps com­pli­cats, que no són més que una altra mani­fes­tació de la crisi sistèmica que va començar el 2007: la finan­cera, la de deute, la del dopatge cre­di­tici i, ara, la de la inflació d’oferta i l’escas­se­dat de sub­mi­nis­tra­ments, ama­nida amb seque­res extre­mes i rècords de calor. I el pit­jor: unes expec­ta­ti­ves a la baixa i una incer­tesa a l’alça.

D’aquí sor­girà l’esta­bi­li­tat que apor­tarà el nou model, però penso en un esce­nari de pre­ca­ri­e­tat i de desi­gual­tat com a con­seqüència de la con­cen­tració de capi­tal. En resum: penso que venen temps esta­bles, però per a la majo­ria de la població, no satis­fac­to­ris.