Amb la crisi financera del 2008, la indústria i el comerç exterior van ser el motor econòmic davant la caiguda del consum intern. Amb la pandèmia, que va comportar el tancament de fronteres i la interrupció de les cadenes de subministrament, es va tornar a comprovar la importància de comptar amb una indústria forta, innovadora i competitiva, capaç d’adaptar-se i produir allò que fes falta, fins i tot respiradors. Es va començar a parlar que Europa hauria de tenir sobirania industrial.

Les administracions van veure que la indústria és essencial, que genera llocs de treball de qualitat i que és garant d’estabilitat, tan necessària en temps complicats. La indústria juga un paper primordial per assolir una economia sòlida i diversificada. I ens trobem que no sempre s’ha reconegut com a tal. Aquesta realitat s’ha de tenir present més enllà de moments passatgers. La comunitat industrial que forma AMEC treballa intensament per col·locar la indústria, garant de progrés, al lloc que necessitem i que es mereix. En aquest sentit, valorem els passos que s’estan fent cap a una nova política industrial de consens que cal impulsar de manera sostinguda, més enllà de qui governi. Així, malgrat les turbulències econòmiques, polítiques i socials, Catalunya ha aconseguit aprovar recentment el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025, que té com a objectiu que l’activitat productiva industrial arribi al 25% del PIB. Es tracta d’un pacte que suma 3.300 milions d’euros per implantar 150 mesures, algunes tan interessants i necessàries com el programa de renovació de maquinària i equipament avançat, que permetrà l’adequació dels equips industrials per a una indústria més innovadora, competitiva, eficient i sostenible.

Des de la comunitat industrial, valorem que es fixin objectius clars. I, sobretot, que aquest sigui un pacte de consens. Per aquest mateix motiu, ha costat arribar-hi. Es fa complicat fer convergir totes les sensibilitats en uns objectius comuns, però s’ha aconseguit. Hem dissenyat, de manera col·laborativa i amb tots els agents, aquest pacte. Ara cal que aquest esperit i aquest consens continuï, i que hi hagi un ferm compromís en l’execució pressupostària i de totes les accions que inclou, mantenint també la col·laboració publico-privada. El consens què s’ha aconseguit de tots els agents socials i de les forces polítiques permet que el Pacte Nacional per a la Indústria vagi més enllà de qui governi.

També cal destacar que aquest pacte té una dimensió més transversal i un abast més ampli que l’anterior, ja que inclou els aspectes socials i la sostenibilitat en l’àmbit industrial. Ambdues coses són completament inherents a la indústria. Des d’AMEC perseguim la transformació i el creixement no de qualsevol indústria, sinó d’aquella que contribueix i que és positiva per a les persones i per a tot el nostre entorn, tal com indica el propòsit d’AMEC i el moviment que impulsa, el Positive Industry.

Ara bé, per donar un impuls decidit a aquesta indústria cal tenir en compte que se l’ha de dotar de tot allò que permet el seu desenvolupament. Ens trobem al davant d’aspectes tan bàsics com ara que les empreses industrials no troben el personal que cal per a la seva activitat, tot i que els joves surten de les branques de l’FP relacionades amb la indústria amb una bona feina i un millor sou, a diferència dels companys que han triat altres opcions. Ens trobem que en altres espais industrials com el País Basc treballar a la indústria comporta un prestigi, mentre que a Catalunya topem més aviat amb el desinterès, i la falta de talent impedeix, tant a les nostres empreses com als nostres joves, créixer i guanyar empenta. L’empenta a la indústria ha de ser un esforç conjunt, ja que sense cap mena de dubte comportarà beneficis i progrés per a tots.