Suècia va fer ahir un nou gir en el parlamentarisme escandinau, amb l’acord assolit per formar una nova coalició de centredreta que dona a la ultradreta la capacitat per controlar, des de fora, les decisions de govern.

Ulf Kristersson, líder dels conservadors moderats i teòric derrotat de les eleccions del setembre, ja que va quedar en tercer lloc darrere dels radicals, serà el nou primer ministre al capdavant d’una coalició amb democristians i liberals. L’encara primera ministra, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, passarà a l’oposició, tot i haver retingut per al seu partit la condició de primera força. I el gran guanyador moral d’aquells comicis legislatius, els ultres de Demòcrates de Suècia, liderats per Jimmie Äkesson i que van quedar en segon lloc, esdevindran l’aliat “extern” del nou govern.

“Vam rebre el mandat del poble suec. El canvi és necessari i possible. Nosaltres oferirem aquest canvi”, va dir Kristersson en presentar la nova coalició, que, previsiblement, se sotmetrà al vot del Parlament dilluns vinent. El líder de la dreta moderada no en tenia prou amb el suport d’altres formacions del centre, sinó que necessitava el suport extern dels ultres.

Tenia les coses difícils, ja que els seus futurs socis rebutgen el partit d’Äkesson com a membre del govern. La fórmula dissenyada acomiada gairebé un cordó sanitari que ja era molt feble i que pot arribar a ser inexistent a la pràctica. Äkesson semblava resignat ahir a no formar part del govern, però convençut que podrà tenir una “influència significativa” en la gestió de l’executiu. Els seus objectius són un enduriment de les lleis d’immigració –que ja havia començat fins i tot sota els socialdemòcrates– i l’adeu a la “generositat” sueca en l’aplicació del dret d’asil. El SD és un partit d’arrels neonazis, fundat el 1980, però que havia suavitzat una mica els perfils més radicals d’aleshores per fer-se més digerible entre la resta dita moderada. La condició d’aliat extern afavoreix aquesta mena de lenta, però de moment imparable, normalització del partit.

Per Andersson, no hi ha dubte que Äkesson dictarà l’agenda del nou govern. Hi haurà retallades no només en el dret d’asil, sinó també en la sanitat pública i el teixit social suec, segons la primera ministra encara en funcions. Els resultats de les eleccions del setembre van suposar un triomf amarg per a la socialdemocràcia sueca, que malgrat el seu 30% –deu punts més que els ultres– no s’ha pogut mantenir al poder en un país identificat durant dècades amb el domini d’aquesta ideologia política.