No es pot negociar amb el planeta”, ha recordat un grup de científics climàtics d’alt nivell a la COP27, en què han avisat de nous riscos i dels “canvis estructurals i ràpids” que caldria fer per no superar l’1,5 ºC d’escalfament, cosa que “no és un objectiu, és un límit físic”.

Aquestes han estat les paraules que ha utilitzat Johan Rockstrom, director del Potsdam Institute for Climate Impact Research, en la seva presentació a la cimera del clima de Xarm al-Xeikh de les deu noves valoracions científiques amb què els especialistes aspiren a orientar els negociadors per accelerar la mitigació i adaptació climàtica.

El document, fet públic el dia dedicat a la Ciència a la COP27 —a més de a la Joventut—, recull les principals amenaces que planteja la crisi climàtica, per exemple per a la salut, ja que “desenes de milers de persones estan morint pel canvi climàtic”, ha subratllat l’experta de la Universitat de Washington Krisie Ebi.

“Hem de posar la salut humana i el benestar al centre de les negociacions”, ha sentenciat Ebi, que també forma part del consell de govern del programa de recerca Future Earth.

“Tenim evidència científica que els impactes del canvi climàtic a la salut estan escampats i creixen amb rapidesa”, ha explicat Rockstrom, no només referint-se als efectes de la calor extrema, sinó també a l’augment de malalties infeccioses, com el còlera, que entitats com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han relacionat amb les conseqüències de l’escalfament global.

També les migracions i la seguretat estan incloses entre les preocupacions més grans dels experts en clima, ja que “el canvi climàtic és un amplificador de conflictes” i de desplaçaments forçosos, segons han traslladat en múltiples ocasions.

Els especialistes han asseverat que “cal canviar l’enfocament actual respecte a l’adaptació” per enfortir un “desenvolupament resilient davant la crisi climàtica”, però han apuntat que “sota cap circumstància l’adaptació pot substituir la mitigació”.

El secretari general de l’ONU per al Canvi Climàtic, Simon Stiell, també ha intervingut a la sessió per recalcar que “la capacitat d’adaptar-se al canvi climàtic no és il·limitada” i “no previndrà les pèrdues i els danys que ja hem vist”.

El treball presentat aquest dijous és producte de la “frustració” dels científics, ha admès a la premsa, atesa la manca de finançament i acció climàtica conseqüent amb les dades, tant des de l’espectre polític i públic com des del sector privat.

El sector financer, en concret, és un dels causants de la “decepció científica” a què s’ha referit Rockstrom, que ha emfatitzat que, si el món vol frenar a temps l’escalfament i evitar sobrepassar els punts d’inflexió irreversibles —a partir de els quals seria impossible esquivar les pitjors conseqüències de la crisi climàtica—, no es pot superar el grau i mig d’escalfament des dels nivells preindustrials, per a la qual cosa calen “canvis estructurals i ràpids”.

El científic ha incidit que aquests són “límits físics” del planeta, amb què “no es pot negociar”, i ha recuperat les paraules de l’economista britànic Nicholas Stern, autor de l’informe que ja el 2006 va advertir que “el canvi climàtic causat pel home és el fracàs més gran del mercat”.

“Les pràctiques financeres privades sostenibles no aconsegueixen catalitzar una transició profunda”, ha lamentat Rockstrom, mentre que “continuen operant dins de l’actual sistema” i sense “canviar els fluxos financers a l’escala i el ritme que requereix descarbonitzar l’economia”.

Els experts han defensat la necessitat de protegir el sòl intacte i la biodiversitat, a més de reparar els països més vulnerables per les pèrdues i danys que ja ha ocasionat el canvi climàtic i de redirigir el focus de la planificació econòmica, allunyant-la dels indicadors de creixement cap als mesuradors de benestar.

Un terç de la població mundial ja viu a regions en risc d’inestabilitat social i està amenaçada pels efectes de l’escalfament global, han adduit els científics, per avisar que aquesta xifra es podrà duplicar si no es prenen a temps les mesures necessàries per contenir el augment de temperatura mitjana del planeta sota el llindar de seguretat de l’1,5 ºC, tal com preveu l’Acord de París.