En nivells “rècord sense signes de descens”, les emissions de CO2 totals es preveu que augmentin l’1% el 2022, cosa que exigeix “urgència” climàtica per evitar que en menys d’una dècada els danys siguin realment greus, segons l’informe anual de l’aliança Global Carbon Project (GCP), publicat aquest divendres.

“Si els nivells actuals d’emissions persisteixen, hi ha un 50 per cent de probabilitats” que l’augment de la temperatura del planeta, respecte als nivells preindustrials, superi en nou anys els 1,5 graus, el límit per evitar danys greus a la humanitat, segons els científics.

Així es recull al nou informe anual ‘Global Carbon Budget’ elaborat pel GCP, un projecte internacional que integra nombrosos consorcis, amb la participació d’un centenar de científics de 80 centres de recerca i universitats de tot el món.

En col·laboració amb el Programa Mundial del Clima, el ‘Global Carbon Budget’ s’ha publicat aquest divendres a la revista Earth System Science Data, coincidint amb la jornada dedicada avui a la descarbonització davant l’escalfament global de la cimera climàtica mundial COP27, que se celebra a Xarm al-Xeikh (Egipte).

D’acord amb l’informe, les emissions totals de diòxid de carboni el 2022 es preveu que representin 40.600 milions de tones de CO2 (GtCO2), properes a les 40.900 milions del 2019, que és el pic màxim anual fins ara, amb anterioritat just a la pandèmia.

Superar el límit d’1,5 graus d’augment indicaria que el canvi climàtic “assolirà, en una sola dècada, una etapa molt destructiva”, ha advertit Vanesa Castán, catedràtica d’Urbanisme Climàtic a la Universitat de Sheffield (Regne Unit) i membre del comitè d’experts de canvi climàtic (IPCC) de l’ONU.

D’acord amb les xifres de l’informe, el panorama del 2022, segons les tendències dels principals emissors, és mixt: es preveu que les emissions disminueixin a la Xina (0,9 %) i la UE (0,8 %), però que augmentin a EUA (1,5%) i l’Índia (6%), amb un increment de l’1,7% al conjunt de la resta del món.

Actualment, la Xina s’està veient afectada encara per l’impacte de la pandèmia del coronavirus en àrees com la construcció, que s’ha vist alentida, mentre que a la UE les energies renovables creixen de forma exponencial, tot i que partint de nivells encara molt baixos, que aniran augmentant en properes dècades pel seu compromís de transició energètica sense combustibles fòssils, ha explicat el director executiu del Global Carbon Project, Pep Canadell.

Durant un esdeveniment organitzat pel Science Media Centre (SMC), l’expert, que a més és investigador en cap del Centre de Ciències del Clima CSIRO a Canberra (Austràlia), ha lamentat els increments d’emissions de CO2 aquest any de potències com els Estats Units, l’Índia i la resta del món en conjunt.

El repunt d’emissions de CO2 el 2002 és degut especialment a l’increment de l’ús de petroli per la reactivació del sector aeri, una vegada suprimides les restriccions per la pandèmia del coronavirus.

Les xifres incloses en la dissetena edició del ‘Global Carbon Budget’, aporten noves dades sobre el constant i elevat ús global del carbó, el petroli i el gas a les diferents economies i les taxes de desforestació per cada país.

A més, es preveu que el nivell mitjà de concentració de CO2 atmosfèric se situï en 417,2 ppm (parts per milió) el 2022, un 51 % per sobre de la mitjana de l’era preindustrial.

Per al tancament del 2022, les emissions per canvis de l’ús de la terra (com la desforestació) es preveu que representin 3.900 milions de tones (GtCO2), amb un lleu i incert descens en les dues darreres dècades, representant en conjunt Indonèsia, Brasil i la República Democràtica del Congo el 58% del total d’aquestes emissions.

Segons el director executiu del Global Carbon Project, assolir el repte de neutralitzar les emissions de CO2 per al 2050 requeriria en aquests moments una disminució anual al voltant de 1.400 milions de tones de CO2 (GtCO2), comparable a la reducció registrada el 2020 després de les restriccions econòmico-industrials i socials de la COVID-19 per frenar contagis.

L’investigador Pep Canadell ha aprofitat per referir-se a la guerra d’Ucraïna com un episodi amarg que “evidencia una vegada més que no només el petroli és una gran arma geopolítica, sinó també el gas”.

“El món n’ha de prendre bona nota, i de la importància de la independència de l’energia”, ha dit, i ha defensat seguir amb l’impuls de les renovables al món, una alternativa sostenible que els països poden desenvolupar en els seus propis territoris sense dependre de la resta.

El científic ha insistit en els danys irreparables de no reduir dràsticament les emissions de CO2, i ha instat la presa d’accions “a nivell de crisi”, és a dir, contundents, no temporals ni passatgeres, com amb un altre tipus d’emergències, com la pandèmia, les grans inundacions o altres desastres.