En la darrera Assemblea General de l’ONU el seu secretari general, António Guterres, va afirmar: “Estem en un moment de gran perill. El nostre món està arruïnat per la guerra, colpejat pel caos climàtic, marcat per l’odi i avergonyit per la pobresa, la fam i la desigualtat.”

No es pot definir millor un estat general de “malestar planetari”. Per il·lustrar-ho, vegem algunes dades. Pel que fa a la crisi ecològica, els últims cinc anys han estat els més calorosos des de fa un segle i mig i, segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), cada dia desapareixen unes 150 espècies d’animals i plantes.

Tot i que una part molt important de la població és conscient, des de fa molts anys, del problema del canvi climàtic, en els últims trenta anys les emissions de CO2 han augmentat en més d’un 60%.

En relació amb la crisi social, d’acord amb l’Informe de Desigualtat Mundial de 2022, el 50% més pobre de la humanitat posseeix el 2% de la riquesa mundial. Per contra, l’1% de les persones més riques posseeixen el 38% de la riquesa mundial. I aquest percentatge continua creixent. Ja es veu, a simple vista, que aquest repartiment ni és just ni és equitatiu.

Són dades que dibuixen un panorama desolador. Per tant, de dades i anàlisis n’anem ben sobrats, però allò que fa falta és un pla d’acció. Molts experts consideren que ja és massa tard, però també hi ha veus que diuen que encara podem evitar el pitjor escenari. Si hem de revertir la situació desesperada en què ens trobem, cal actuar urgentment.

En el món universitari som molt conscients d’aquesta situació. L’any 2017, la UPF ja va plantejar una iniciativa estratègica per millorar el benestar planetari que es refereix a temes mediambientals, però també al benestar de les organitzacions i de les persones.

Sens dubte, les persones, la societat i la naturalesa estan fortament interconnectats. I això exigeix un nou enfocament de la ciència, que permeti afrontar desafiaments en l’àmbit global: des de la salut, la biologia, la política i l’economia fins a les humanitats, les enginyeries, el dret o la comunicació.

Com a part d’aquesta iniciativa estratègica, s’inclou el nou complex de recerca i innovació que s’està desenvolupant a l’entorn del Campus de la Ciutadella de Barcelona.

Aquest complex serà de naturalesa interinstitucional i pròximament es posarà la primera pedra amb la participació de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, entre altres institucions, i comptarà també amb la participació de la Universitat de Barcelona i altres universitats.

La iniciativa va de bracet del nou edifici del Barcelona Institute of Science & Technology (BIST) i el del CSIC als terrenys de l’antic Mercat del Peix, i configurarà el principal hub del sud d’Europa dedicat al benestar planetari. Com es va evidenciar en la darrera Assemblea General de l’ONU, estem davant d’una situació crítica, però al mateix temps tenim una gran oportunitat per demostrar les enormes capacitats que podem mobilitzar si som capaços d’actuar de manera col·laborativa. Ens ho devem a nosaltres mateixos, a les futures generacions i a totes les espècies del planeta que compartim.