El Brasil s’ha aplegat al voltant d’una defensa fèrria de la democràcia. L’endemà de l’assalt bolsonarista a Brasília, Lula da Silva ha aconseguit el suport explícit de tots els poders de l’Estat, a més de tots els governadors, fins i tot opositors. Ahir al matí, el president es va reunir al Palau de Planalto amb els presidents del Congrés i del Tribunal Suprem. Va arrencar una crida conjunta a “la defensa de la pau i la democràcia” i un rebuig als “actes terroristes, vandàlics, criminals i colpistes”. A la tarda, sumava 26 dels 27 governadors, inclòs Tarcísio de Freitas, un exministre de Jair Bolsonaro que des del gener està al capdavant de São Paulo, l’estat més ric i poblat del país. Fins i tot diputats opositors d’ultradreta van esborrar missatges a les xarxes en què diumenge encoratjaven la manifestació opositora a la capital.

L’atac de milers de bolsonaristes va destruir bona part de les seus dels poders executiu, legislatiu i judicial. Lula va recórrer diumenge a la nit contra les destrosses als edificis dissenyats als anys cinquanta pel cèlebre arquitecte Oscar Niemeyer. Al mateix temps, el Tribunal Suprem ordenava el desallotjament definitiu del campament bolsonarista des d’on diumenge van sortir els manifestants que van intentar prendre la capital. L’ordre es va complir al cap de poques hores. Més de 1.200 persones van ser retingudes per identificar-les al davant de la seu de l’exèrcit a Brasília. Feia gairebé dos mesos que eren allà, des de la derrota electoral de Bolsonaro contra Lula, per reclamar una intervenció militar. L’exèrcit no va secundar –però tampoc s’hi va oposar– la protesta colpista, replicada en altres grans ciutats com ara São Paulo. Però els aldarulls de diumenge van ser massa per als sectors polítics i empresarials que van jugar amb el fanatisme dels manifestants.

Ahir va ser, finalment, temps de negociacions polítiques al Brasil. Lula va rebre el suport de tots els sectors, fins i tot d’aquells que fins diumenge l’acusaven de “comunista” o d’haver guanyat les eleccions amb un frau mai comprovat. Bolsonaro no va ser tan efusiu. Des dels Estats Units, on està autoexiliat des del 30 de desembre passat, va enviar una tèbia crítica a l’assalt al Congrés i a Planalto. Va dir que s’havien desmarcat “de la norma”, però va criticar que el govern el vinculés amb els manifestants. Hores després, es va internar pels seus propis mitjans en una clínica d’Orlando, a Florida, adduint dolors abdominals. “Està sota observació”, va dir la seva esposa, Michelle Bolsonaro, a les xarxes. L’expresident viu encara les conseqüències de l’atac amb ganivet de què va ser objecte durant un míting de campanya el 2018.

Mentrestant, a Brasília, els empleats de Planalto i el Congrés escombraven les restes de vidres, mobles trencats i objectes destrossats dins dels edificis. La policia federal va prendre el control de la seguretat de la capital, després que Lula apartés per decret d’aquesta responsabilitat les forces que responen al governador bolsonarista Ibaneis Rocha. El Tribunal va apartar més tard Rocha del càrrec durant 90 dies, mentre investiga si va deixar lliure el centre de la ciutat per permetre l’avenç dels atacants.

Lula es va reunir molt, però va parlar poc. Va deixar aquesta responsabilitat al seu ministre de Justícia, Flávio Dino, coordinador de les investigacions contra els bolsonaristes radicals. El ministre estava satisfet amb els resultats. “El pitjor ja ha passat”, va dir durant una roda de premsa a Brasília. “El nostre país ja camina cap a una normalització institucional absoluta. Podem dir que els estafadors, terroristes, delinqüents en general, no han tingut èxit en l’intent de violar la llei.”