Tothom qui va veure diumenge les imatges de milers de seguidors de l’expresident brasiler Jair Bolsonaro assaltant les seus del poder del Brasil va pensar immediatament en l’assalt al Capitoli dels Estats Units tot just dos anys i dos dies després. Tot era massa semblant com per no fer-ne un paral·lelisme per més diferències polítiques i socials que hi hagi entre els dos països americans.

Per començar, el mòbil de l’assalt: unes eleccions fraudulentes a ulls dels atacants de les quals el seu líder no va acceptar el resultat. Donald Trump no ha reconegut encara la derrota davant Joe Biden i Bolsonaro, dos dies després de les eleccions, es va limitar a dir que respectaria la constitució sense admetre la victòria del seu rival, Luiz Inácio Lula da Silva. Ni l’un ni l’altre van ser presents en la cerimònia de presa de possessió dels seus successors al càrrec com dicta el protocol.

Bolsonaro va ser batejat, des del moment de la seva elecció, l’any 2018, com el Trump del Brasil per les semblances amb el seu homòleg nord-americà pel seu to populista, les idees d’extrema dreta i el discurs antisistema i conspiranoic. No cal dir que els dos mandataris van connectar de seguida. De fet, Bolsonaro es va convertir en el principal aliat de l’aleshores president nord-americà a la regió. El líder ultradretà brasiler se sentia fort i segur gràcies a l’amistat amb el cap de la Casa Blanca davant els atacs que rebia per polítiques com la deforestació de l’Amazònia.

L’idil·li dels dos presidents es va consumar arran de la pandèmia del coronavirus. Tant l’un com l’altre van menystenir i, fins i tot, negar la pandèmia, tot i les proves en contra dels seus arguments i els alts índexs de contagis i de morts als seus respectius països per la inacció dels governs. Els dos mandataris no haurien pogut mantenir aquesta línia –que després van matisar– sense el suport entusiasta de milions de seguidors negacionistes.

I han estat justament aquests seguidors, guanyats a còpia de notícies falses escampades sense escrúpols, els qui han protagonitzat uns dels fets més vergonyants de les democràcies nord-americana i brasilera dels darrers anys: l’assalt a les institucions que simbolitzen el poder de l’Estat. En el cas dels Estats Units, només el Capitoli, seu del legislatiu, i en el cas del Brasil, el palau presidencial de Planalto, el Congrés i el Tribunal Suprem.

La incògnita és ara com continuarà la història. A Trump no sembla que li hagi anat gaire bé l’aventura dels seus seguidors que, esperonats pel seu líder (encara que ell ho negui), van mirar d’aturar el traspàs de poder a Washington. L’expresident nord-americà està acusat ara pel comitè que ha investigat l’assalt al Capitoli, d’obstrucció i insurrecció i ha recomanat al Departament de Justícia que imputi Trump i que se li prohibeixi tornar a exercir cap càrrec públic.

El líder republicà, però, ja ha anunciat que es presentarà a la nominació del seu partit a la Casa Blanca per a les eleccions del 2024. Ha estat el primer a fer-ho per mirar de dissuadir potencials rivals. Ja no se sent segur. Al seu partit cada cop hi ha més veus que el qüestionen i la rèplica de l’assalt al Capitoli de diumenge a Brasília no deixa de ser un recordatori de la ignomínia per a la democràcia nord-americana que ell mateix va instigar. Bolsonaro, per si de cas, s’està a Florida, curiosament el mateix estat on viu el seu amic Donald.