Una estafa és un delicte que provoca una pèrdua a algú mitjançant engany i amb ànim de lucre. Les estafes són tan antigues com la humanitat, i la primera de la qual tenim notícia és la que van dur a terme l’any 300 aC dos comerciants grecs (Hegestratos i Zenosthemis) que van contractar una pòlissa d’assegurances per al seu vaixell i per a la càrrega. Poc després de sortir del moll, van enfonsar el vaixell per tal de cobrar la indemnització, però la jugada no els va sortir bé perquè els van descobrir. Des d’aleshores, les estafes s’han anat sofisticant i cada cop inclouen més components tecnològics (targetes de crèdit, suplantació de personalitat, robatori de dades personals, phishing...).

Les estafes afecten moltes persones perquè avui dia ens intenten estafar molt sovint, ja sigui via correu electrònic, telèfon, targeta de crèdit... Per tant, ens convé prendre precaucions i conèixer pautes que ens poden ajudar a protegir-nos d’aquesta amenaça. En primer lloc, convé invertir només en productes que entenguem. Per exemple, si no entenem com funcionen els bitcoins, millor no invertir-hi. També cal tenir present que més rendibilitat vol dir més risc, i només hem d’invertir en alternatives que encaixin en el nostre perfil de risc. És a dir, si algú promet una rendibilitat que està molt per sobre del que és habitual en el mercat, és que el nivell de risc serà també molt elevat. En moltes estafes es posa de manifest que tan l’estafador com l’estafat tenen en comú que volen guanyar diners massa fàcilment, i cal diversificar no posant tots els diners en un sol producte d’inversió. Hem d’operar només amb entitats registrades i controlades per les autoritats financeres. Cal anar amb compte amb les entitats que operen des de paradisos fiscals on hi ha poca o nul·la transparència i massa opacitat. Normalment són països com les illes Caiman, les illes Verges, les Malvines, les Seychelles, Trinitat i Tobago... Són paradisos amb fiscalitat perjudicial segons el Ministeri d’Hisenda que, per això, cada any publica una llista per protegir els inversors. També hem de desconfiar de propostes d’inversió que no hem sol·licitat i no facilitar dades personals (claus per entrar als comptes...). Hem d’actualitzar periòdicament el programari que utilitzem, ja que cada cop van millorant la seguretat. I, molt important, no hem de difondre informació personal per les xarxes socials.

Totes les pautes proposades són de sentit comú, però com comprovem sovint, el sentit comú és el menys comú dels sentits. I un últim consell: si us envien aquest missatge: “Darrerament hi ha moltes estafes. Si vols evitar-les envia xx euros al compte zz”no en feu cas, és d’algú que vol estafar-vos.