El Japó
Conseqüències del desastre nuclear del 2011
Les aigües turbulentes de Fukushima
La decisió del govern nipó de vessar aigua radioactiva tractada a l’oceà Pacífic per alleujar la pressió dels dipòsits d’emmagatzematge desferma la polèmica
Els pescadors de la zona i països com ara Corea del Sud o la Xina mostren la seva inquietud per l’impacte ambiental d’aquest abocament
Està previst evacuar un volum equivalent al contingut de mig miler de piscines olímpiques
Asseguren que només es llençarà líquid amb una concentració de triti per sota del límit que fixa l’OMS
El Japó es prepara per a l’inici del vessament de centenars de milers de litres d’aigua radioactiva tractada a l’oceà Pacífic, dotze anys després del desastre nuclear de Fukushima. El govern i l’operador de la central, l’empresa Tokyo Electric Power Company (Tepco), van anunciar el 2021 que a partir d’aquesta primavera començarien a evacuar els més de 1.000 dipòsits que emmagatzemen els 1,3 milions de tones d’aigua tractada, el que equivaldria a unes 500 piscines olímpiques.
Els responsables de la central continuen treballant per netejar el lloc evitant la fugida de radiació, i una de les mesures proposades per aconseguir aquest objectiu és vessar l’aigua que s’utilitza per refredar el reactor a l’oceà un cop tractada, eliminant la major part de contaminants. Com que d’aigua contaminada se’n produeix diàriament mitjançant la refrigeració del reactor en curs, l’alliberament a l’oceà vol alleugerir la pressió en els dipòsits d’emmagatzematge i destinar espai a d’altres feines per acabar de netejar la central.
Les primeres informacions dels plans d’abocament van provocar una reacció en cadena, no només dels pescadors de la zona sinó d’organitzacions ecologistes, països veïns i de moltes illes del Pacífic, per la presència d’aigua radioactiva als oceans. Greenpeace va assegurar que la radioactivitat alliberada podria fins i tot canviar l’ADN humà, la Xina i Corea del Sud van expressar la seva inquietud per les conseqüències alimentàries que podria provocar. Tot i aquestes reaccions d’alarma, el govern japonès, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) i nombrosos científics independents van declarar que l’alliberament planificat és raonable i segur. Segons van informar responsables governamentals a El Punt Avui, l’aigua ha estat tractada mitjançant una tecnologia anomenada Advanced Liquid Processing System (ALPS) –Sistema Avançat de Processament de Líquids–, que elimina la gran majoria dels elements contaminants.
El principal contaminant radioactiu que queda després del tractament és el triti, una forma radioactiva d’hidrogen que és difícil d’eliminar de l’aigua. Actualment no hi ha cap tecnologia que pugui eliminar totalment les traces d’aquest element radioactiu, que té una vida de fins a 100 anys. Però els experts expliquen que, com tots els elements radioactius, existeixen estàndards internacionals de nivells segurs de triti. En els líquids, la radiació es mesura en Becquerels (Bq) per litre, que seria la quantitat de radiació ionitzant alliberada quan un element com el triti emet energia espontàniament com a resultat de la desintegració radioactiva d’un àtom inestable.
El govern japonès, abans del vessament de les aigües, ha optat per un límit de concentració de les aigües de 1.500 Bq per litre, set vegades inferior al límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 10.000 Bq per litre per a l’aigua potable. A més, com asseguren les autoritats nipones, la supervisió independent per part de l’AIEA garantirà que es compleixin tots els requisits abans de procedir al desguàs de les aigües.
El cas del triti, però, és molt particular, ja que, segons els científics, els processos naturals de l’atmosfera generen 50-70 peta-becquerels (PBq) de triti cada any, el que equivaldria a generar entre 150 i 200 grams de triti anual de forma natural. A l’aigua, concretament a l’oceà Pacífic, actualment acumula 8,4 kg (3.000 PBq) de triti, que, comparat amb els 3 grams (1 Pbq) de la quantitat total de triti a les aigües residuals de Fukushima, resulta una quantitat ínfima. A més, les autoritats japoneses no preveuen fer un vessament complet, sinó que tenen previst el llançament de 0,06 grams (0,022 Pbq) anual, el que representa una quantitat ínfima, segons els experts governamentals.
A la recerca d’alternatives
Totes les centrals nuclears, com les de Vandellòs o Ascó, produeixen una petita quantitat de triti que rutinàriament es vessa d’acord amb els estàndards internacionals. Segons els experts en energia, hi ha centrals nuclears a Europa, la Xina o Corea del Sud que aboquen als mars i oceans més del doble i el triple de triti del que es vessarà anualment a Fukushima, sense que s’hagi registrat cap perjudici a cap comunitat o al medi ambient. Tot i aquestes informacions que el govern ha posat a disposició dels professionals que es dediquen al món del mar, els pescadors japonesos estan preocupats per les conseqüències que tindrà la decisió del govern de descarregar l’aigua contaminada a l’oceà, i temen que aquest abocament afecti els peixos i perjudiqui encara més la seva activitat.
Fa poques setmanes, més de 1.000 pescadors van signar una carta adreçada al govern japonès en què demanaven que es reconsiderés la decisió de vessar l’aigua a l’oceà i que es busquessin altres alternatives, ja que després del desastre nuclear molts pescadors es van veure obligats a tancar els seus negocis, a buscar altres feines o emigrar a altres prefectures per sobreviure. Davant d’aquesta situació, els pescadors demanen que es busquin alternatives per gestionar l’aigua contaminada, com ara la construcció un magatzem per a l’aigua contaminada o que es portés a terra i s’enterrin els residus radioactius.
La proximitat de la data anunciada per al vessament de l’aigua radioactiva a l’oceà torna a posar en qüestió la seguretat de les centrals nuclears i posa de manifest la importància de buscar alternatives sostenibles per al tractament dels residus radioactius. A més, mostra la necessitat de prendre en consideració les preocupacions i interessos dels diferents actors implicats, com els pescadors, per assegurar una gestió responsable dels residus radioactius.
