La malla de l’Eixam­ple és res­pon­sa­ble de l’èxit de Bar­ce­lona com a model de ciu­tat. Al con­trari del que sovint es diu, la gen­tri­fi­cació a Bar­ce­lona és molt menys greu que en altres ciu­tats, en gran mesura, gràcies a l’Eixam­ple.

En ter­mes comer­ci­als, l’Eixam­ple fun­ci­ona com una catifa contínua d’esta­bli­ments en planta baixa que folra les qua­tre façanes de cada illa. L’Eixam­ple de què gau­dim avui no és la ciu­tat higiènica o la ville radi­euse que Cerdà, pri­mer, i Le Cor­bu­sier, després, pro­po­sa­ven. Afor­tu­na­da­ment. Bar­ce­lona no seria “la millor botiga del món” sense un Eixam­ple de qua­tre façanes i qua­tre xam­frans d’illa cons­truïts. Amb més de mil esta­bli­ments comer­ci­als per quilòmetre qua­drat, per tro­bar un feno­men comer­cial sem­blant al de l’Eixam­ple cal­dria anar-se’n a Man­hat­tan, on tro­bem una den­si­tat simi­lar.

Sense l’Eixam­ple, o amb un Eixam­ple de tipus ciu­tat higiènica o radi­ant, amb els patis inte­ri­ors d’illa ajar­di­nats i amb només dues façanes per illa, Ciu­tat Vella, el barri amb més èxit comer­cial i els preus de llo­guer més ele­vats de Bar­ce­lona, encara esta­ria molt més exi­gida i gen­tri­fi­cada. Si no em cre­ieu, mireu Lon­dres. Amb menys de 200 esta­bli­ments per quilòmetre qua­drat, Lon­dres té uns preus de llo­guer d’habi­tatge que, a les àrees cèntri­ques amb comerç, casu­al­ment les més gen­tri­fi­ca­des, poden arri­bar als 20.000 euros al mes per un apar­ta­ment de 80 m². Sí, 20.000 euros al mes. Així doncs, podem dir que l’Eixam­ple és un engra­natge de dis­tri­bució de riquesa i, per tant, de des­gen­tri­fi­cació.

I què pas­sarà amb l’Eixam­ple quan s’hi implan­tin les superi­lles? Depèn. La pri­mera versió de les superi­lles es limi­tava a orde­nar el trànsit amb una malla orto­go­nal de trans­port públic, equi­li­brada i raci­o­nal. Era un pla de mobi­li­tat que podia afa­vo­rir una millor acces­si­bi­li­tat dels usu­a­ris del trans­port públic a tota la malla, vin­gues­sin d’on vin­gues­sin, vis­ques­sin o no a Bar­ce­lona.

Pro­gres­si­va­ment, però, aquest pla ha anat tran­si­tant cap a una altra cosa. Les superi­lles que es pro­posa fer ara van molt més enllà, fins a endin­sar-se lluny en el ter­reny de la uto­pia urbana... de la ville radi­euse. Car­rers peri­me­trals per al trànsit de vehi­cles i per­so­nes inter-illa. Car­rers inte­ri­ors per als veïns, a mode de pati inte­rior d’illa. Pilo­nes i mobi­li­ari urbà pesant als acces­sos, espais caòtics i poc direc­ci­o­nats a l’inte­rior. El resul­tat sem­bla que serà una pri­va­tit­zació de l’espai públic, una comu­na­lit­zació a escala veïnal, si voleu. A una escala des­co­mu­nal.

Com afecta la superi­lla el comerç de l’Eixam­ple?

Amb dades d’un informe que publi­ca­rem d’aquí a uns dies, que hem fet a par­tir de xifres de com­po­sició comer­cial i d’oferta immo­biliària de tot Bar­ce­lona, us avan­cem que l’impacte en el comerç serà gran.

Ras i curt: si s’exe­cuta el model que s’anun­cia, amb un inte­rior d’illa “paci­fi­cat”, a l’inte­rior d’illa hi que­da­ran només les boti­gues de que­viu­res, els bars amb ter­rassa i poca cosa més. El comerç no quo­tidià i l’espe­ci­a­lit­zat, el que genera clústers i atracció comer­cial i que, en quan­ti­tat sufi­ci­ent, fa que no hi hagi fuga comer­cial sis­temàtica en una zona, haurà d’anar al perímetre de la superi­lla. El preu del llo­guer del metre qua­drat dels locals comer­ci­als a l’inte­rior de l’illa bai­xarà per sota de la mit­jana del barri. I, al perímetre de la superi­lla, es dis­pa­rarà per sobre de la mit­jana del barri.

Si jo tingués una botiga d’equi­pa­ments per a la per­sona a l’Eixam­ple, m’asse­gu­ra­ria d’estar al cor­rent del traçat de la superi­lla del meu barri, i de ser al lloc cor­recte un cop la posin en fun­ci­o­na­ment.