L’exprimera dama Sandra Torres Casanova, del partit de centreesquerra Unidad Nacional de l’Esperanza (UNE), ha guanyat amb un 15,37% les presidencials del passat diumenge a Guatemala, seguida del candidat de l’esquerra, Bernardo Arévalo de León (12,05%), que ha protagonitzat la sorpresa dels comicis. En tercera posició i a molta distància del candidat del moviment Semilla, s’ha situat Manuel Conde, de l’oficialista partit Vamos, amb un 7,84%, seguit d’Armando Castillo, de Viva (7,36%). L’exdiplomàtic Edmond Mulet i Zury Ríos, filla del dictador Efraín Ríos Montt, als quals les enquestes els donaven en segon i tercer lloc, han estat els grans perdedors en quedar en el cinquè i el sisè lloc, respectivament. Com que cap dels candidats ha obtingut el 50% dels vots per ser elegit president, una veterana de la política i un inesperat aspirant que mai va figurar en les enquestes lluitaran per les regnes de Guatemala el pròxim 20 d’agost en segona volta. Torres Casanova, primera dama durant el govern d’Álvaro Colom (2008-2012), és l’eterna candidata. El 2011 Sandra Torres Casanova es va divorciar del seu marit, el president de Guatemala en aquell moment, per poder participar en les eleccions d’aquell any, però el Constitucional no li va permetre. Sí que es va presentar als comicis de 2015, quan va perdre en segona volta davant el seu adversari el còmic Jimmy Morales, president de Guatemala entre el 2016 i el 2020. La mateixa història es va repetir en les eleccions de 2019, quan Sandra Torres al capdavant de nou del partit UNE –formació de centreesquerra que en els últims anys ha virat cap a posicions conservadores–, va ser la candidata més votada a la primera volta, però va perdre a la segona davant Alejandro Giammattei.

Aquest cop Sandra Torres s’enfrontarà al sociòleg i diplomàtic Arévalo de León, fill de Juan José Arévalo, el primer president elegit popularment a Guatemala després de la Revolució de 1944. El seu partit, el Moviment Semilla, es defineix progressista i va sortir com a grup d’anàlisi després de les protestes de 2015 que van conduir a la renúncia de l’aleshores president, Otto Pérez Molina.