Equador i Guatemala celebren aquest diumenge eleccions enmig d’un clima de tensió pels creixents actes de violència. A l’Equador els ciutadans han celebrat la primera volta dels comicis sota un estat d’excepció decretat pel govern després de l’assassinat el 9 d’agost del candidat de centreesquerra Fernando Villavicencio, tirotejat quan sortia d’un míting electoral a Quito després de basar la seva campanya en denunciar la corrupció al país. Pocs dies després també van assassinar un dirigent local del partit de l’expresident Rafael Correa.

A Guatemala la preocupació gira entorn a l’intent de la fiscalia d’impugnar el partit moviment Semilla, que va quedar per sorpresa de molts en segona posició en la primera volta de les eleccions presidencials celebrades el 25 de juny, i evitar que pogués competir amb la candidata de la dreta, Sandra Torres Casanova, de la Unidad Nacional de la Esperanza (UNE).

Més de 13,4 milions d’equatorians estan convocats a votar per escollir un nou president o presidenta i els 137 nous integrants de l’Assemblea per al període 2021-2025. Els comicis a l’Equador es desenvolupen sota la pitjor crisi de seguretat del país, provocada segons les autoritats pel crim organitzat, dedicat principalment al narcotràfic, que ha fet que el país passés en cinc anys de 5,8 a 25,32 homicidis intencionats per cada 100.000 habitants el 2022, la xifra més alta de la història. L’assassinat del candidat d’esquerres ha fet que les Forces Armades s’hagin desplegat arreu del país per reforçar la seguretat dels col·legis electorals. A més de votar el candidat a la presidència, els ciutadans també se sotmeten a dos referèndums sobre explotacions de petroli i de mineria en zones protegides.

Els comicis serviran per elegir el candidat que rellevarà el conservador Guillermo Lasso, en un procés de transició en què s’haurà de veure si l’Equador se suma al gir a l’esquerra i al progressisme que han fet altres països de l’Amèrica Llatina, com Xile i Colòmbia.

L’ambient enrarit per la violència també ha fet que hi hagi la presència de 2.366 observadors electorals, dels quals 2.026 són equatorians i 340 internacionals, entre els quals missions d’organismes com l’Organització d’Estats Americans (OEA) i la Unió Europea (UE).

De la mateixa manera també hi ha presència d’observadors, més de 8.000, a Guatemala, que han de verificar el procés electoral, que segons els experts és el més complicat des de la instauració de la democràcia el 1986. La preocupació internacional sobretot rau en l’actuació del Ministeri Públic per impedir que l’acadèmic Arévalo de León, del moviment Semilla, arribi a la presidència quan la majoria de les enquestes el situaven en vuitena posició, degut en gran part al suport del vot urbà que va rebre en la primera volta.

Per la seva banda, Torres Casanova, primera dama durant el govern d’Álvaro Colom (2008-2012), amb una forta base electoral en les àrees rurals, busca convertir-se en la primera dona que governi el país (ja va tenir dos intents fallits el 2015 i el 2019), tot i que les enquestes només li atorguen un 37% d’intenció de vot davant del 61% que rep De León. A Guatemala 9,3 milions de ciutadans estan cridats a exercir el seu dret a vot i caldrà veure si els ciutadans escullen el partit progressista o el conservador.

Tant a Guatemala com a l’Equador, els primers resultats dels comicis no es coneixeran fins aquest dilluns. En el cas d’Equador, si cap dels candidats supera el 40% de vots amb 10 punts de diferència sobre els rivals, es farà una segona volta dels comicis el pròxim 15 d’octubre.