La violència sacseja la política a l’Equador

L’assas­si­nat a trets del can­di­dat a la pre­sidència de l’Equa­dor Fer­nando Villa­vi­cen­cio ha recor­dat a la resta del món una rea­li­tat quo­ti­di­ana asso­ci­ada al nar­cotràfic i a la violència com a arma política. El negoci il·legal al vol­tant de la com­pra­venda de droga ha gene­rat autèntics impe­ris que fan ser­vir el ter­ror com a ins­tru­ment per garan­tir la seva impu­ni­tat. En aquest sen­tit, Villa­vi­cen­cio s’havia sig­ni­fi­cat en con­tra dels càrtels durant la cam­pa­nya i havia denun­ciat que l’havien amenaçat de mort per obli­gar-lo a recon­duir les seves inten­ci­ons. I és que els nar­co­tra­fi­cants ja no en fan prou ingres­sant for­tu­nes per aquesta via, també aspi­ren a moure els fils de la política per per­pe­tuar el seu poder i la seva influència. El model icònic d’aquest sis­tema el tro­bem en Pablo Esco­bar, que des del càrtel de Medellín va arri­bar a les por­tes de la pre­sidència d’un país, Colòmbia, que encara avui viu sotmès a aquesta mena de violència. En aquell cas va ser Esco­bar el que va aca­bar aba­tut a mans de la poli­cia després de con­ver­tir les ciu­tats colom­bi­a­nes en un camp de bata­lla. Això és jus­ta­ment el que ara amenaça l’Equa­dor, amb una cam­pa­nya elec­to­ral pre­ce­dida per la mort vio­lenta d’altres can­di­dats. Tot ple­gat amb el segell incon­fu­si­ble dels sica­ris.

Per això el pre­si­dent del país, el con­ser­va­dor Gui­llermo Lasso, ha decre­tat sei­xanta dies d’estat d’excepció i ha anun­ciat que arri­barà al fons d’una inves­ti­gació que de moment ja ha por­tat sis per­so­nes a la presó. Aquest, però, és el gran dubte, fins a quin punt l’estat pot arri­bar fins al fons d’un des­a­fi­a­ment cri­mi­nal que ha cor­cat les matei­xes ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, les for­ces de l’ordre inclo­ses. La cor­rupció cro­ni­fi­cada, la pobresa i les desi­gual­tats soci­als for­men, jun­ta­ment amb la violència als car­rers, un mur letal con­tra el qual s’han esta­ve­llat les bones inten­ci­ons. Fins i tot rafael Cor­rea, que va impul­sar nota­bles refor­mes en salut i edu­cació però que al final es va exi­liar després de ser acu­sat de supo­sats sub­orns. Jus­ta­ment els seus hereus polítics par­tei­xen com a favo­rits en aques­tes elec­ci­ons. Ara caldrà veure si l’assas­si­nat de Villa­vi­cen­cio pro­vo­carà un tomb.