Als anys cinquanta, quan es va dissenyar el sistema de jubilació, l’esperança de vida era de 60 anys. Els que arribaven als 65, i es jubilaven, cobraven la pensió durant uns pocs anys fins a la seva mort. Avui, però, tot ha canviat molt. Segons l’Idescat, l’esperança de vida és de 84 anys, i això té moltes conseqüències, per exemple que impacta en l’estat del benestar (sistema de salut, pensions...). Avui ja hi ha 2.008.607 persones de més de 60 anys, que representen el 25% dels catalans, i, per sort, molts tenen bona salut.

Es tracta d’un fenomen d’abast global i, per exemple, als Estats Units, una tercera part de les persones segueix treballant entre cinc i deu anys més després dels 65 anys. Un estudi de Harvard mostra que els sèniors que treballen milloren substancialment la seva salut. I en seguir treballant continuen contribuint al sistema de pensions i el fan més viable. Una crítica és que els sèniors que continuen treballant poden treure oportunitats als joves que també tenen dret a poder desenvolupar la seva carrera professional. Però les empreses que aprofiten el talent sènior diuen que milloren la seva competitivitat en aprofitar l’experiència i el compromís dels sèniors. Com diu un proverbi alemany: “Els arbres més vells donen els fruits més dolços.” Per tant, el repte és aprofitar el talent sènior i al mateix temps no treure oportunitats als joves. Un exemple que va en aquesta línia és el programa d’aprofitament del talent sènior que es va posar en marxa a la UPF. Les persones que s’hi acullen poden seguir treballant (normalment a temps parcial) mentre cobren la pensió, però per no treure oportunitats als joves, els sèniors no perceben retribució a menys que amb les seves activitats la universitat generi ingressos addicionals. D’aquesta manera, la universitat i la societat es beneficien del talent sènior, per exemple, amb publicacions o mentoratge als joves que comencen i, al mateix temps, poden seguir sentint-se útils. Aquest programa, que està tenint molt bona acollida, és només un exemple. Caldrà seguir innovant per no malbaratar el talent extraordinari dels sèniors, buscar un millor equilibri entre les diferents generacions i, al mateix temps, fer sostenible l’estat del benestar. I per assolir-ho, caldrà superar prejudicis, com l’edatisme que discrimina els més grans. És una altra de les moltes formes de discriminació que pateix la societat actual, i cal seguir treballant per superar-la.