Els Estats Units d’Amèrica (EUA) i el Vietnam han engegat una nova etapa en les seves relacions amb un acord per esdevenir socis “estratègics”, el mateix estatus que el país asiàtic manté ambla Xina, Rússia, l’Índia o Corea del Sud.

El president nord-americà, Joe Biden, i el seu homòleg vietnamita, Nguyen Phu Trong, han signat el document en un acte aquest diumenge a l’oficina del Partit Comunista de Hanoi. Els presidents dels dos països han escenificat aquest apropament durant la reunió, en la que han exhibit sintonia i somriures i s’han llançat algunes floretes. “No ha envellit ni un dia i diria que se’l veu encara millor que abans”, ha dit Nguyen Phu a Biden. Les paraules del president vietnamita, que també és el secretari general del Partit Comunista, han provocat el riure del nord-americà, que amb 80 anys és el president més vell de la història dels EUA.

A la roda de premsa posterior a la signatura de l’acord, Biden ha destacat que el “nou estatus” que s’han atorgat els dos països suposarà una “força de prosperitat i seguretat a la regió, una de les més importants al món”.

L’acord busca en la pràctica impulsar la producció de semiconductors al país asiàtic, que algunes empreses nord-americanes, com Intel, veuen com una alternativa a la fabricació a la Xina, i de passada reduir la dependència de les importacions d’aquest país. La Xina té actualment una posició dominant en aquest mercat, però el Vietnam s’ha consolidat com un destacat centre de fabricació regional. La Casa Blanca considera que la fabricació de xips és estratègica per a l’economia i la seguretat d’Estats Units, com va posar de manifest la interrupció de les cadenes de subministrament durant la pandèmia.

Però més enllà dels interessos industrials, l’acord consolida l’apropament entre els dos països, antics rivals de guerra. Segons Jon Finer, un dels assessors de Biden en política exterior, el tractat d’avui “va més enllà de les paraules” i arrela en el sistema vietnamita. “És un senyal per a tot el seu govern i per a tota la seva burocràcia sobre la profunditat de la cooperació i alineació amb Washington”, ha explicat en declaracions recollides per l’agència Efe.

Fins ara el Vietnam havia evitat l’“associació estratègica” amb els Estats Units per no provocar Pequín. El nou capítol en les relacions entre Hanoi i Washington arriba enmig d’un augment de les tensions entre el Vietnam i la Xina per la sobirania de dos arxipèlags al Mar de la Xina Meridional, que ha provocat diversos incidents entre pesquers vietnamites i patrulleres xineses. I també entre Washington i Pequin, que Biden veu com el principal competidor.

Nguyen Phu ha subratllat que “l’entesa mútua, la comprensió de les circumstàncies de cadascú, el respecte pels interessos legítims i la no interferència en afers interns són sempre de gran importància”.

L’acord d’“associació estratègica” no suposa un aliança incondicional entre Hanoi i Washington, ja que el Vietnam practica una política exterior d’equilibri entre les grans potències, coneguda com la “diplomàcia del bambú”, per la qual es decanta per un costat o l’altre segons les circumstàncies. De fet, el país asiàtic té acords similars d’associació estratègia amb la Xina (1988) i amb Rússia (2001).

Després de la guerra del Vietnam (1955-1975), que va enfrontar el govern comunista del Nord –amb el suport de la Unió Soviètica, amb el règim del Sud –apuntalat pels EUA–, Hanoi i Washington van normalitzar les relacions diplomàtiques el 1994. El president Bill Clinton (1993-2001) va ser el primer cap d’Estat dels EUA a visitar el Vietnam des de la guerra, l’any 2000, i des d’aleshores tots els líders nord-americans han viatjat al país asiàtic. El 2013, sota la presidència de Barack Obama, els dos països van signar un acord d’associació integral per cooperar en àrees com la salut pública i la lluita contra el crim transaccional.