El president dels Estats Units, el demòcrata Joe Biden, arriba aquest diumenge a Vietnam, on farà una escala de 24 hores, per forjar una nova aliança destinada a contrarestar la creixent influència de la Xina al sud-est asiàtic, informa l’agència Efe.

Els Estats Units i el Vietnam, un centre clau de manufactura, mantenen relacions cada vegada més estretes. De fet, Washington considera Hanoi un soci important en la seva estratègia per reduir la seva dependència importadora de la Xina després d’anys de pertorbacions de les cadenes de subministraments globals, explica Efe.

La visita de Biden a Vietnam, però ha tornat la mirada sobre l’actitud del polític demòcrata quan era jove i estudiants com ell es van mobilitzar contra la invasió nord-americana del país del sud-est asiàtic (1955-1975).

Nascut el 1942, el mandatari és part de la generació que va assolir la majoria d’edat durant la guerra de Vietnam i que va sortir als carrers per protestar contra el servei militar obligatori i la mort de milers de civils, el patiment dels quals se situava per primera vegada en les llars nord-americanes a través de la televisió, explica Efe.

Tot i això, com va admetre Biden en una roda de premsa el 1987, ell mai es va sentir identificat amb els qui protestaven contra la intervenció dels Estats Unts a Vietnam. Mentre els estudiants protagonitzaven assegudes en els campus universitaris, ell estava enterrat en els seus llibres de drets i, amb només 29 anys, va ser escollit al Senat.

“Jo era a la facultat de dret, vestia americana”, va dir el 1987 Biden, qui es va descriure aleshores com “una persona de classe mitjana” a qui no li agradaven les “samarretes tenyides a mà” que feien servir els hippies dels anys seixanta i setanta.

I és que Biden, recorda Efe, no va haver de viure la guerra en la seva pròpia pell: en cinc ocasions va ser cridat a servir a les forces armades nord-americanes i en cinc ocasions va aconseguir eludir el requeriment argumentant que estava estudiant a la universitat.

El 1968, després d’un examen mèdic, va quedar exempt del servei militar a causa del fet que havia patit asma quan era adolescent. Tot i no haver viscut de prop la guerra del Vietnam, Biden sí que sent “de cor” les relacions entre les dues nacions i, en particular, els esforços per promoure la reconciliació, va destacar aquesta setmana en una roda de premsa Jake Sullivan, el principal assessor del mandatari en temes d’afers estrangers.

Biden se sent connectat amb aquesta feina a causa de l’amistat que va mantenir duran dècades amb el difunt senador republicà John McCain, que va ser presoner o de guerra i sotmès a tortures durant cinc anys i mig durant la guerra de Vietnam

Tot i aquesta dolorosa experiència, McCain es va convertir en un dels més grans defensors de la reconciliació i va desenvolupar un paper central en el restabliment de les relacions diplomàtiques entre Washington i Hanoi en la dècada de 1990.

Fruit d’aquesta normalització, Bill Clinton (1993-2001) es va convertir el novembre del 2000 en el primer president a visitar el Vietnam des de la guerra, i des d’aleshores tots els líders dels EUA han viatjat al país.

La visita de Biden a Vietnam és la primera des que va arribar a la Casa Blanca el 2021 i es produeix després d’haver participat en la cimera del G20 a Nova Delhi.