Política

La crònica

Cau l’Alt Karabakh, el bressol armeni

El mones­tir d’Ama­ras, for­ti­fi­cat entre les mun­ta­nyes de l’Alt Kara­bakh, podria pre­sen­ciar com s’apaga una llum que va començar a bri­llar ara fa setze segles sota la pro­tecció de les seves parets sagra­des. El lingüista medi­e­val Mes­rob Mash­tots, inven­tor de l’alfa­bet armeni, va ser la pri­mera per­sona que va tras­lla­dar conei­xe­ment sobre aquest idi­oma a prin­ci­pis del segle V. I va fer-ho a l’escola que va obrir a dins del mateix mones­tir. Ara, el mones­tir d’Ama­ras ha cai­gut a les mans d’unes auto­ri­tats que no defen­sen l’idi­oma armeni. I que no defen­sen els arme­nis en gene­ral.

Milers de resi­dents de la regió de població armènia de l’Alt Kara­bakh cir­cu­la­ven ahir a peu i temo­ro­sos per les car­re­te­res del ter­ri­tori per refu­giar-se a les ins­tal·laci­ons de les for­ces de pau rus­ses. Ho feien al mateix moment que dese­nes de vehi­cles cir­cu­la­ven vic­to­ri­o­sos pels car­rers de Bakú, capi­tal de l’Azer­baid­jan, men­tre one­ja­ven ban­de­res rus­ses i tur­ques per cele­brar la victòria bèl·lica sobre un ter­ri­tori al qual tenen tírria des de fa molt de temps.

Avui, les auto­ri­tats armènies de l’Alt Kara­bakh i les de l’Azer­baid­jan es reu­ni­ran a Yev­lakh, ciu­tat àzeri, per sege­llar el que per a uns és una ren­dició i per als altres una con­questa. A la tro­bada, infor­men diri­gents àzeris, el govern cen­tral d’aquest país pre­sen­tarà el pla per inte­grar els arme­nis de l’encla­va­ment mun­tanyós a la soci­e­tat àzeri. Les pri­me­res con­di­ci­ons de l’acord, però, ja es van fer notar ahir, quan el bàndol gua­nya­dor va impo­sar sobre el per­de­dor el des­ar­ma­ment de les for­ces de resistència armènies i la trans­ferència del seu arma­ment pesant cap a Bakú. La capi­tu­lació armènia va començar a par­tir del moment en què les tro­pes àzeris van acon­se­guir una sèrie de cruïlles estratègiques. Durant les 24 hores ante­ri­ors, les hos­ti­li­tats al pas de les tro­pes àzeris van cau­sar almenys 200 morts, segons algu­nes fonts, així com el ter­ror entre una població que neix amb el fan­tasma del geno­cidi i que sap que no hi ha nor­mes per a tri­om­fa­dors. Tot i la treva, a diver­sos muni­ci­pis s’hi sen­tia la metra­lla fins a mol­tes hores després. Sovint, en ciu­tats envol­ta­des per tro­pes àzeris, on l’eva­cu­ació de població civil es feia impos­si­ble.

Nikol Pas­hi­nyan, pri­mer minis­tre de la República d’Armènia, va fer unes decla­ra­ci­ons per tele­visió que no apai­va­ga­ven la sen­sació d’aban­do­na­ment dels arme­nis de l’Alt Kara­bakh. Pas­hi­nyan, que no envia tro­pes de la República a l’Alt Kara­bakh des de l’agost del 2021, va ator­gar a Rússia la res­pon­sa­bi­li­tat de pro­te­gir els arme­nis de l’encla­va­ment, així com de fer que puguin viure sota la seva nova rea­li­tat sense patir dis­cri­mi­nació. Els cer­cles poden tan­car-se en indrets, com un mones­tir, o en dates del calen­dari. Molts arme­nis de l’Alt Kara­bakh temen que avui, a la reunió de Yev­lakh, tin­gui lloc l’abso­luta dis­so­lució de les auto­ri­tats armènies del ter­ri­tori. Sigui per coin­cidència o no, serà el mateix 21 de setem­bre que la República d’Armènia va acon­se­guir la seva inde­pendència el 1991. Un dia, a par­tir d’ara, pot­ser més difícil de rei­vin­di­car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.