“Perdoni, aquest tren va cap a Jerusalem?”, demana una dona a un soldat israelià. “No, es dirigeix a Ascaló”, li respon l’uniformat. El soldat, el passatger més jove de tots els que esperen a l’andana, mira a banda i banda i comprova que està sol. Ell, amb la seva motxilla que li cobreix l’esquena des del cap fins als genolls, és l’únic que puja al tren per marxar cap als voltants de la franja de Gaza. Durant la resta del matí, no serà l’únic adolescent amb cara de circumstàncies que repeteixi l’escena a l’estació de trens de Hagana –que, en hebreu, paradoxalment, vol dir “defensa”.

La mobilització israeliana es fa visible arreu. Desenes de milers de soldats fan front a l’inesperat atac de les milícies de la franja de Gaza. La mobilització rep també el suport de grups no estatals. És el cas de Germans i Germanes en Armes, un col·lectiu de reservistes i de veterans de l’exèrcit.

L’entitat va néixer com a grup de pressió contrari a la reforma judicial impulsada pel primer ministre Benjamin Netanyahu i els seus companys de coalició d’extrema dreta. De fet, l’organització va arribar a amenaçar l’actual govern israelià, al qual veu com una “amenaça interna”, amb una vaga que els impediria sumar-se a l’exèrcit davant d’eventuals situacions de crisi que l’Estat hagués d’afrontar. Però la situació que afecta Israel és excepcional. “Ens en vam adonar a les 7.30 del matí dissabte”, diu el portaveu del grup, Yiftach Golov, en declaracions a El Punt Avui: “Vam començar a rebre els vídeos i les veus dels residents del sud d’Israel. Un cop l’amenaça no és interna sinó externa, som una sola veu.” Golov admet que l’organització no podia quedar-se amb els braços plegats: “Això no és un atac contra objectius estratègics de Hezbol·là o de l’Iran. Això són els nostres germans i germanes que estan sent captius i segrestats.”

Els Germans i Germanes en Armes estan enviant ajuda al sud. Hi envien transport per evacuar persones i realitzen “funcions de protecció”. Golov adverteix que la mobilització del col·lectiu pretén cobrir els errors de les autoritats. “Un cop es constata que la indefensió del govern israelià és tan gran, hem de compensar aquestes mancances i tornar al front”, diu el portaveu a El Punt Avui. Golov, que ha dedicat els darrers mesos de la seva vida a protestar contra el govern que Netanyahu comparteix amb els obertament supremacistes Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, es pregunta si algú pot entendre la resposta de l’executiu a les hores negres que està passant el país. “El territori israelià ha patit una penetració en massa que no ha rebut resposta de l’exèrcit fins moltes hores després; persones de totes les edats, des de nadons fins a vells, han estat captius i alts càrrecs han estat assassinats. Amb tot això, com pot ser que cap membre de l’actual govern sigui prou valent per adreçar-se a la ciutadania amb un missatge clar que expliqui el que està passant?” Golov es declara incapaç de reproduir les paraules de la gent que ha sobreviscut. “Això és la versió israeliana de l’11 de setembre”, conclou.