“Per­doni, aquest tren va cap a Jeru­sa­lem?”, demana una dona a un sol­dat isra­elià. “No, es diri­geix a Ascaló”, li res­pon l’uni­for­mat. El sol­dat, el pas­sat­ger més jove de tots els que espe­ren a l’andana, mira a banda i banda i com­prova que està sol. Ell, amb la seva mot­xi­lla que li cobreix l’esquena des del cap fins als genolls, és l’únic que puja al tren per mar­xar cap als vol­tants de la franja de Gaza. Durant la resta del matí, no serà l’únic ado­les­cent amb cara de cir­cumstàncies que repe­teixi l’escena a l’estació de trens de Hagana –que, en hebreu, para­do­xal­ment, vol dir “defensa”.

La mobi­lit­zació isra­e­li­ana es fa visi­ble arreu. Dese­nes de milers de sol­dats fan front a l’ines­pe­rat atac de les milícies de la franja de Gaza. La mobi­lit­zació rep també el suport de grups no esta­tals. És el cas de Ger­mans i Ger­ma­nes en Armes, un col·lec­tiu de reser­vis­tes i de vete­rans de l’exèrcit.

L’enti­tat va néixer com a grup de pressió con­trari a la reforma judi­cial impul­sada pel pri­mer minis­tre Ben­ja­min Neta­nyahu i els seus com­panys de coa­lició d’extrema dreta. De fet, l’orga­nit­zació va arri­bar a amenaçar l’actual govern isra­elià, al qual veu com una “amenaça interna”, amb una vaga que els impe­di­ria sumar-se a l’exèrcit davant d’even­tu­als situ­a­ci­ons de crisi que l’Estat hagués d’afron­tar. Però la situ­ació que afecta Israel és excep­ci­o­nal. “Ens en vam ado­nar a les 7.30 del matí dis­sabte”, diu el por­ta­veu del grup, Yif­tach Golov, en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui: “Vam començar a rebre els vídeos i les veus dels resi­dents del sud d’Israel. Un cop l’amenaça no és interna sinó externa, som una sola veu.” Golov admet que l’orga­nit­zació no podia que­dar-se amb els braços ple­gats: “Això no és un atac con­tra objec­tius estratègics de Hez­bol·là o de l’Iran. Això són els nos­tres ger­mans i ger­ma­nes que estan sent cap­tius i segres­tats.”

Els Ger­mans i Ger­ma­nes en Armes estan envi­ant ajuda al sud. Hi envien trans­port per eva­cuar per­so­nes i rea­lit­zen “fun­ci­ons de pro­tecció”. Golov adver­teix que la mobi­lit­zació del col·lec­tiu pretén cobrir els errors de les auto­ri­tats. “Un cop es cons­tata que la inde­fensió del govern isra­elià és tan gran, hem de com­pen­sar aques­tes man­can­ces i tor­nar al front”, diu el por­ta­veu a El Punt Avui. Golov, que ha dedi­cat els dar­rers mesos de la seva vida a pro­tes­tar con­tra el govern que Neta­nyahu com­par­teix amb els ober­ta­ment supre­ma­cis­tes Ita­mar Ben-Gvir i Beza­lel Smo­trich, es pre­gunta si algú pot enten­dre la res­posta de l’exe­cu­tiu a les hores negres que està pas­sant el país. “El ter­ri­tori isra­elià ha patit una pene­tració en massa que no ha rebut res­posta de l’exèrcit fins mol­tes hores després; per­so­nes de totes les edats, des de nadons fins a vells, han estat cap­tius i alts càrrecs han estat assas­si­nats. Amb tot això, com pot ser que cap mem­bre de l’actual govern sigui prou valent per adreçar-se a la ciu­ta­da­nia amb un mis­satge clar que expli­qui el que està pas­sant?” Golov es declara incapaç de repro­duir les parau­les de la gent que ha sobre­vis­cut. “Això és la versió isra­e­li­ana de l’11 de setem­bre”, con­clou.