@sninobecerra / Catedràtic Emèrit IQS School of Management / Universitat Ramon Llull - 12 novembre 2023 2.00 h

Copa Melba 2

L’índex de natalitat cada cop serà menys important per augmentar la productivitat. ARXIU.

S’està donant una importància creixent al descens de la natalitat a Europa de manera que, diuen, això desembocarà en un cúmul de mals. No hi estic d’acord. Avui, no el 1822 ni el 1922, el més important és la productivitat i la seva evolució. I la productivitat s’augmenta a còpia de tecnologia (capital) i de l’adaptació permanent dels processos productius a la nova realitat. Una tecnologia que cada cop és més barata i una realitat que canvia a més velocitat. És just a l’inrevés: la població cada cop serà menys important

Santiago Niño Becerra - @sninobecerra / Catedràtic Emèrit IQS School of Management / Universitat Ramon Llull

En el text publicat en L’Econòmic del 15 de gener de l’any en curs ja vam comentar el que era la copa Melba: unes postres nascudes el 1892, compostes de diversos ingredients, que han anat evolucionant amb el temps.

Globalització.

Penso que el que es coneix com a globalització no es va plantejar malament, al contrari del que ara s’està dient. Es va fer el que tocava fer en el moment que tocava i com tocava sobre la base de l’entorn existent (recordeu: La fi de la Història, Francis Fukuyama, 1989). I durant tres dècades a gairebé tothom li va semblar molt bé (excepte als treballadors a qui els tancaven la fàbrica a França o als EUA per portar-la a la Xina o al Vietnam, però aquests “havien de reciclar-se”). Ara l’evolució històrica ha arribat a un punt en què la tecnologia permet fabricar la quantitat que faci falta en el moment que faci falta i minimitzant tot tipus de costos, i amb productivitats impossibles en els anys vuitanta o noranta. Ara es pot dir que allò no va estar bé, però és més simple: allò ja s’ha superat i ara les coses s’han de fer d’una altra manera.

Confiança.

Quan les coses van bé tots som molt amics i ens ajudem molt, però quan hi ha problemes... Avui hi ha problemes i els EUA miren per ells, i a més ho fan des de la perspectiva que els dona el seu dòlar: una moneda que la resta del món ha assumit que gairebé és divina, de manera que els EUA poden imprimir tots els dòlars que necessitin sabent que la resta del món els acceptarà, i amb aquests pagarà totes les ajudes que convinguin a la seva economia, cosa que Europa no pot fer.

Europa diu que traurà d’aquí per posar allà, cosa que generarà altres problemes, però serà insuficient i, al final, els països de la UE, amb economies molt dispars, hauran d’emetre deute en un escenari de tipus a l’alça, perquè la inflació demà no baixarà i sembla que per abaixar-la només es pot anar per aquest camí.

Les preguntes: 1) La confiança en el dòlar continuarà sent la mateixa que ahir o fa un any? 2) El deute que s’emeti, continuaran comprant-lo els que el compren sigui quin sigui l’import i l’emeti qui l’emeti? A Espanya el tema de la reforma de les pensions, encara que ningú en parli, té un final implícit: que hi hagi fons en caixa per pagar-les partint de la base que Brussel·les no continuarà permetent que es paguin amb deute. Dues dades: 1) El deute actual de la Seguretat Social puja a 100.000 milions d’euros; 2) La pensió mitjana del pensionista mitjà que avui s’incorpora al sistema de pensions és el 20% superior al salari mitjà del jove mitjà que s’incorpora al mercat laboral; un col·lectiu, el jove, amb una taxa d’atur del 26%. Si es vol mantenir l’actual sistema de pensions, amb els seus imports actuals i continuar actualitzant-los, la Seguretat Social necessita ingressos, i hi ha un lloc on n’hi ha: en el frau i en l’elusió fiscal. En altres llocs hi ha xavalla.

Natalitat.

S’està donant una importància creixent al descens de la natalitat a Europa de manera que això desembocarà en un cúmul de mals. No hi estic d’acord. Avui, no el 1822 ni el 1922, el més important és la productivitat i la seva evolució. I la productivitat s’augmenta a còpia de tecnologia (capital) i de l’adaptació permanent dels processos productius a la nova realitat. Una tecnologia que cada vegada és més barata i una realitat que canvia a més velocitat. És justament a l’inrevés: la població, mesura en quantitat, cada vegada serà –ja ho és– menys important.

L’altre aspecte, l’envelliment de la població, és conseqüència d’una sanitat pública universal que ha estat excel·lent a Europa, però que cada vegada ho és menys perquè és més cara i té més demanda. A mesura que la sanitat pública universal vagi retallant les seves prestacions o introduint o incrementant copagaments, l’esperança de vida disminuirà: augmentarà la mortalitat infantil i es reduirà el nombre d’anys viscuts.

Factor treball.

Des de fa uns anys proliferen els estudis sobre el futur del treball i des de l’arribada del virus els que tracten sobre la manera de treballar i la jornada laboral; però ni llavors ni ara abunden els que aborden l’evolució de la productivitat. Les meves reflexions:

1) Des de fa dècades la demanda d’hores de treball mostra una tendència decreixent mentre que l’oferta la mostra creixent. 2) Ja ho és però la tecnologia (en conjunt, i aquí hi fico la IA) serà l’absoluta protagonista en els aspectes productiu i social en les pròximes dècades. 3) La productivitat ja no s’entén com produir més amb menys inputs, sinó produir la quantitat que en cada moment faci falta amb els inputs que en cada moment siguin imprescindibles, idea que vincula amb les de flexibilitat, adaptabilitat i resiliència. 4) Fins que la tecnologia es va massificar i va començar la seva depuració (anys 2010) el món del treball es tractava com un tot; avui, sobre la base de l’anterior, existeixen mons del treball, fet que suposa una adaptació de les condicions de treball a cada realitat, adaptació que, en un nombre creixent de casos condueix a la precarietat; la salarial només podrà ser resolta a través d’un acte voluntari dels actors econòmics a través de la instauració de la renda bàsica. 5) A conseqüència del protagonisme de la tecnologia, la consecució d’una productivitat a l’alça passa a ser un objectiu assolible, fins i tot en el sector serveis, on fins ara ha estat difícil la mesura i la millora de la productivitat. 6) L’increment de la productivitat ja està portant a la concentració del capital i, per tant, de la riquesa, i a l’augment de la desigualtat, que només podrà ser corregida a través d’un acte voluntari dels agents econòmics. 7) A mesura que la tecnologia se sofistiqui i s’abarateixi tot l’anterior s’aguditzarà.