Els ajuntament també patim, com els consumidors, els increments del preu dels subministraments: la llum, l’aigua, els materials... També ens hem de fer càrrec dels augments dels costos dels serveis públics, vinculats a l’increment salarial. Pel que fa als treballadors públics, l’increment salarial està decidit unilateralment per l’Estat espanyol i nosaltres l’hem d’aplicar sense que se’ns incrementi el finançament. Aquest any ens diuen que toca un increment del 2,5 o el 3% i hem de complir, però no ens donen més recursos. Tot recau en les finances municipals, no només el cost dels serveis públics, els materials o els subministraments, també els interessos bancaris... Tot això suposa un increment de la despesa que s’ha de poder compensar amb més ingressos. I en aquests moments molts ajuntaments, per poder cobrir l’augment de la despesa, no han tingut cap altre remei que augmentar la pressió fiscal.

El problema no és que la gent ho entengui o no ho entengui. El problema és que la gent no hauria d’acabar pagant sempre aquests increments. Per això, la nostra solució, el que nosaltres demanem, és una bona llei de governs locals i d’hisendes locals. Una llei catalana que resolgui estructuralment el finançament local, quan Catalunya disposi de tots els recursos que genera. Però mentrestant sí que hi ha d’haver una llei que endreci el govern local, una llei que endreci les competències que s’han d’assumir des dels ajuntaments. Aquestes competències no les defugim, només faltaria, però han d’anar acompanyades de finançament. Això pel que fa a la Generalitat. Pel que fa a l’Estat, reclamem que, en tot allò que té a veure amb els impostos, s’incrementi aquesta participació dels ajuntaments. Que de tot allò que generen els nostres municipis se’ns retorni una quantitat més gran perquè puguem fer unes polítiques públiques més eficients i per poder prestar els serveis que els nostres ciutadans requereixin. Repeteixo, no defugim voler solucionar tot allò que puguem solucionar, perquè com a administració més propera a la ciutadania potser som els més capacitats per donar una resposta més adequada o per participar en la resposta a aquestes polítiques públiques. Però, és clar, això ha d’anar acompanyat d’un finançament. No podem anar abordant competències i competències sense que es vagi resolent la qüestió del finançament, i mirant que sigui més just i equitatiu.

No sé si algú vol governar d’aquesta manera, el que tinc clar és que els ajuntaments que han augmentat la fiscalitat ho han fet perquè aquest és l’únic mecanisme que els queda. I els que no, és perquè hem decidit fer un esforç de gestió interna, intentant no posar més pressió als veïns, que també pateixen pels augments de preus.